Categories
Artistes Barcelona cinema Esdeveniments

BARCELONA, CIUTAT CINEMATOGRÁFICA – I (de III)

Em consta que hi ha una nombrosa llista de pel·lícules que en la seva totalitat o en part s’han rodat a Barcelona, ja sigui a la ciutat o als seus encontorns i he decidit saciar la meva curiositat d’una vegada per totes.

És evident que el conjunt que formen d’una banda el llegat arquitectònic històric i de l’altra les construccions innovadores dels darrers decennis, a més del bagatge audiovisual que acumula l’activitat local en aquest camp i la inquietud artística, en general, a Catalunya, han ajudat a convertir-la en un epicentre atractiu per aquest tipus d’art. Em refereixo tant a escenaris, com a personal qualificat i serveis.

Segons he tret de la Catalunya Film Commision (adscrita a la Generalitat de Catalunya) s’han rodat al principat 1.526 obres des del 1916, entre llargmetratges de ficció, documentals i sèries televisives. Aquest llistat inclou tant les produccions nacionals com les estrangeres.

En aquesta sèrie d’articles em vull dedicar, especialment, a les produccions estrangeres i a les co-produccions que s’han rodat totalment o parcial a la ciutat de Barcelona.

Per no allargar en excès l’article he decidit fer-ne tres parts. La primera anirà des del començament d’aquesta activitat, segons consta, fins l’any 1975, i per fer-ho més entenedor ho descriuré en format cronològic, de més antic a més modern.

Som-hi, doncs!

Vull destacar la primera obra que consta documentada en aquesta relació. Es tracta d’una pel·lícula en blanc i negre, insonora, com les de l’època, d’un director francès. Es tracta de:

1916 LA VIDA DE CRISTÓFOL COLOM, dir.: Gerard Borgeois – Prod.: França/Espanya. Pel·lícula muda, en blanc i negre.

Com podreu comprovar, hi ha un salt destacable entre aquesta cinta i l’inici dels rodatges posteriors a la ciutat, que apareixen després de forma continuada. Aquest lapsus s’esdevé per motius diversos i en aquells quasi bé trenta anys (la guerra civil pel mig), les produccions estrangeres de llargmetratges de ficció són escasses, per no dir nul·les.

Després sembla que el tema s’estabilitza i comença l’activitat cinematogràfica a Barcelona, ja imparable. Ho veureu tot seguit amb els títols que descric a continuació que corresponen a filmacions que es van rodar totalment o parcialment a Barcelona, repeteixo, fins el 1975.

1944 – DOCE LUNAS DE MIEL, dir.: Ladislao Vadja – Prod.: Portugal/Espanya. Comèdia romàntica. Protagonistes: Antonio Casal…

1951 – PANDORA AND THE FLYING DUTCHMAN (Pandora i l’holandès errant), dir.: Albert Lewin – Prod.: Estats Units d’Amèrica (EUA) – Rodada a Barcelona, la costa de Girona i altres indrets de Catalunya. Drama. Protagonistes: Ava Gardner, James Mason, Nigel Patrick…

1952 – BABES IN BAGDAD (Noies a Bagdad), dir.: Edgar G. Ulmer – Prod.: EUA/Regne Unit/Espanya. Fantasia. Protagonistes: Paulette Goddard, Gypsy Rose Lee, Christopher Lee…

1954 – EL FUGITIVO DE AMBERES, dir.: Miguel Iglesias – Prod.: França/Espanya. Thriller. Protagonistes: Howard Vernon, Anouk Ferjac…

1955 – MR. ARKADIN, dir.: Orson Welles – Prod.: França/Suïssa/Espanya – Rodada a Barcelona i altres indrets de Catalunya. Thriller. Protagonistes: Robert Arden, Akim Tamiroff, Michael Redgrave…

1955 – CONTRABAND SPAIN, dir.: Lawrence Huntington – Prod.: Regne Unit/Espanya. Thriller. Protagonistes: Richard Greene, Anouk Aimée, Michel Denison…

1955 – EL OJO DE CRISTAL, dir.: Antonio Santillan – Prod.: Mèxic/Espanya. Thriller. Protagonistes: Carlos López Moctezuma, Armando Moreno, Beatriz Aguirre, Jesús Colomer, Francisco Alonso, José Sazatornil…

1958 – SPANISH AFFAIRE, dir.: Don Siegel – Prod.: EUA/Espanya. Aventura. Protagonistes: Carmen Sevilla, Richard Kiley, José Guardiola…

1958 – THE 7TH VOYAGE OF SIMBAD (El setè viatge de Simbad), dir.: Nathan Juran – Prod.: EUA/UK – Rodada a Barcelona i altres indrets de Catalunya. Fantasia. Protagonistes: Kerwin Matheus, Torin Thatcher…

1960 – ALTAS VARIEDADES, dir.: Francesc Rovira Beleta – Prod.: Francia/Espanya – Rodada a Barcelona i El Prat de Llobregat. Drama. Protagonistes: Christian Marquand, Agnés Laurant, Ángel Aranda…

1963 – THE DAY OF THE TRIFFIDS (El dia del trífids), dir.: Steve Sekely i Freddie Francis – Prod.: Regne Unit (UK) – Rodada a Barcelona i Sitges. Terror/Ciència ficció. Protagonistes: Howard Keel, Nicole Maurey…

1963 – NO TEMAS A LA LEY, dir.: Victor Merenda – Prod.: França/Espanya. Thriller. Protagonistes: Frank Villard, Dario Moreno, Dany Carrell, María Mahor…

1963 – NOCHE DE VERANO, dir.: Jordi Grau – Itàlia/Espanya. Drama. Protagonistes: Francisco Rabal, Gian Maria Volonte, Lydia Alfonsi…

1964 – CIRCUS WORLD (El fabulós món del circ), dir.: Henry Hathaway – Prod.: EUA/Espanya – Rodada a Barcelona i altres indrets de Catalunya. Drama, acció, aventura. Protagonistes: John Wayne, Claudia Cardinale, Ryta Hayworth…

1965 – ESTAMBUL 65, dir.: Antoni Isasi Isasmendi – Prod.: França/Itàlia/Espanya. Acció. Protagonistes: Horst Buchholz, Sylvia Koscina, Mario Adorf…

1967 – THE BOBO, dir.: Robert Parish – Prod.: Estats Units d’Amèrica. Humor. Protagonistes: Peter Sellers, Britt Ekland…

1969 – EL CASTILLO DE FUMANCHÚ, dir.: Jesús Franco Manera –  Prod.:  Alemanya/España/Itàlia/Regne Unit y Liechtenstein –  Parcialment a Barcelona i encontorns. Fantàstic. Protagonistes: Christopher Lee, Tsai Chin, Maria Perschy…

1970 – THE GREAT WHITE HOPE, dir.: Martin Ritt – Prod.: Estats Units d’Amèrica. Drama. Protagonistes: James Earl Jones, Jane Alexander…

1971 – LA FOLIE DES GRANDEURS (Deliris de grandesa), dir.: Gerard Oury – Prod.: França i Espanya – Rodada en part a Barcelona. Humor. Protagonistes: Louis de Funès, Yves Montand…

1975 – PROFESSIONE: REPORTER (The passenger), dir.: Michelangelo Antonioni – Prod.: Itàlia/França/Espanya. Drama. Protagonistes: Jack Nicholson, Maria Schneider…

1975 – GATTI ROSSI IN UN LABERINTO DI VETRO (L’ull a la foscor), (Eyeball), dir.: Umberto Renzi – Prod.: Itàlia/Espanya. Thriller. Protagonistes: Martine Brochard, John Richardson, Ines Pellegrini…

Com veieu, hi ha una bona presència de thrillers, diversos drames (algun de romàntic), algunes d’acció i de fantasia, un parell d’humor, i una de terror/ciència ficció. Remarco aquesta darrera perquè, amb els anys, hi ha una evolució en el tipus de pel·lícules que es roden aquí, i que veurem més endavant a l’apartat III d’aquest article.

A tall de curiositat vull comentar que hi ha una sèrie d’indrets de la ciutat de Barcelona que apareixen a diferents d’aquestes cintes. Entre ells el barri Vell (de forma destacada), el metro de Barcelona, el Passeig de Gràcia, el port, la Sagrada Família, el Poble Espanyol, el Tibidabo…

Als enllaços es poden veure alguns tràilers i, de forma excepcional, la cinta sencera. En qualsevol cas, són documents visuals força interessants perquè alguns dels protagonistes, amb els anys, esdevingueren figures de primera fila al món del cinema. El mateix es podria dir dels directors (Wadja, Siegel, Antonioni, Wells…).

En qualsevol cas, la cerca d’aquesta filmografia rodada a Barcelona és un exercici excitant que m’ha permés recuperar imatges de la ciutat, desaparegudes moltes i oblidades d’altres.

Us espero a l’apartat “II”, on repassaré les cintes rodades entre el 1976 i el 2000.

Salut!

Categories
Districtes

9 BARRIS, EL MEU DESCONEGUT

Admeto que és un districte que conec poc. No és per cap motiu discriminatori, no ho penseu, és senzillament perquè no ha estat dins el meu entorn laboral i no m’he relacionat amb gaires persones de la zona (per algun motiu que no us sabria explicar sempre he tirat més cap al sud de la ciutat, de la perifèria del qual en vinc jo), tot i que l’he visitat en ocasions per actes culturals, però sempre per anar a un lloc concret.

De fet, és un districte “jove”, per dir-ho d’alguna manera, perquè tal com he vist, la formació de Nou Barris com el coneixem té només quaranta anys, i cadascuna de les seves parts té una història particular i força atractiva, si més no, m’ho sembla. És a dir, la suma de les individualitats el fa gran i heterogeni, amb unes particularitats complexes, gens fàcils de seguir.

En el meu cas, la zona que més conec del districte és la del Turó de la Peira, perquè durant uns anys de la meva infantesa en vaig seguir el grup de teatre d’aficionats a través de l’activitat teatral dels meus pares i de l’Associació a la qual pertanyien. Era un intercanvi cultural força interessant, un treball intens d’actors i actrius amateurs que maldaven per acostar la cultura al seu entorn.

Ara, decidida a corregir una mica aquest desconeixement i, de la mà d’una veïna del barri, amiga, mestra i activista de la memòria històrica, m’he deixat portar per indrets prou interessants perquè l’inclogui en les meves futures passejades i excursions per Barcelona.

M’ha sorprès comprovar com el districte de Nou Barris s’ha anat fent, com és avui realment, amb l’esforç dels seus habitants, amb una reivindicació brutal i constant de persones treballadores, moltes arribades de dins i, sobretot, de fora de la ciutat, que han maldat per accedir a un lloc digne per viure i per establir-s’hi. La lluita per aconseguir un espai habitable, cordial i acollidor ha estat una constant per als seus residents. Un indret que ha aglutinat aquests esforços, pel que he tret de la meva pètita investigació, diria que és l’Ateneu Popular 9 Barris, vigorós i palpitant com un cor jove en plena acció.

No us amagaré que el vessant cultural d’aquesta entitat, la meva dèria particular, m’ha cridat molt l’atenció, perquè considero que a través de l’intercanvi d’idees, tradicions, de compartir sentiments, necessitats i visions de futur, podem apropar-nos els uns als altres d’una forma més autèntica i comprensiva.

En el meu recorregut, del que us parlava a dalt, he visitat l’antic Institut Mental de Santa Creu (crec que per als veïns és conegut com “El mental”, un detall curiós), on s’apleguen un seguit de serveis als ciutadans, entre ells el que més m’ha interessat i que és la Biblioteca de Nou Barris, amb un espai infantil impressionant, diàfana, i amb una oferta engrescadora. He trobat alguns articles que parlen abastament de la transformació d’aquest complex psiquiàtric. Aquí teniu el de la Biblioteca de Nou Barris amb enllaços relacionats.

També vaig visitar al Centre Cívic de Can Basté que, per cert, està especialitzat en fotografia, una de les meves aficions més antigues i encara conreada. Fent honor a l’activitat vaig admirar algunes imatges del barri i de les activitats que s’hi desenvolupen d’allò més espectaculars. A més, vaig gaudir de l’exposició de gegants i gegantes que et reben només entrar a l’espai públic.

Al costat del centre cívic de Can Basté hi ha la íntima ermita de Santa Eulàlia de Vilapicina, sobre la qual no m’estenc perquè he trobat l’article de l’enllaç que en parla amb més propietat que no ho faria jo. Haig de dir que és una construcció magnífica i molt ben conservada i el pont que la uneix a la masia em va fer pensar en el passat medieval del conjunt.

Haig de confessar que m’ha sorprès gratament la quantitat d’espais verds, parcs i jardins que oxigenen el barri. Destacant, és clar, el parc Central de Nou Barris, d’una grandària i una boniquesa que m’ha impressionat, en el millor sentit de la paraula.

I per a mi, que soc una entusiasta de l’escultura i que admeto que, en el seu moment, vaig desplaçar-me expressament per veure “L’Escullera”, de Plensa, a la via Júlia, sense amoïnar-me en saber més de l’indret on estava ubicada, m’ha frepat de valent veure la quantitat d’obres que engalanen els barris, com algunes: L’Estàtua de la República, la dels Aurigues Olímpics al parc que can Dragó, la de Zorro al parc de la Guineueta, les Palmeres” del Parc Central (un bell espectacle de nit, totes il·luminades), en fi, tot un gaudi visual, que em satisfà.

Bé, estic convençuda que sota el bocí d’epidermis del barri que he visitat, també deu haver-hi moltes coses negatives. Aquest no és un districte diferent d’altres indrets de la ciutat, però el que jo he vist em fa pensar que, per sort, hi batega una ànsia de millorar tot el que sigui possible. De vell antuvi, els barris que conformen el districte han hagut d’enfrontar-se a problemes economico-socials a més de polítics de gran envergadura (els socials sovint provocats pels econòmics i/o polítics), però he vist molta joventut, molt de “barri”, encara, i això és una força difícil d’ignorar. Ho dic amb esperança perquè, en aquests moments, jo visc en un barri que s’ha venut al turisme i comença a patir la desertització de ciutadans autòctons, el pitjor que li pot passar a una urbs.

Salut, amics!

Categories
audiollibres literatura llibres Reflexió Relats relats breus

RELATS EN CATALÀ: NANOCONTES

Un repte narratiu davant l’exigència de la lectura ràpida?

A la fotografia la contraposició, la Bilblioteca Pompeu Fabra on, com a la majoria d’aquestes instal·lacions, la lectura es reposada, reflexiva i sense condicionants temporals.

Dit això, explicar una història en un parell i mig de línies no deixa de ser un desafiament a la creativitat en l’escriptura. Si haig de ser franca, no sempre s’assoleix, però m’he arriscat a intentar-ho.

En aquests darrers mesos he publicat, al meu canal de You Tube “ANBLARO PRAT AUDIOLLIBRES”, quatre nanocontes que podeu llegir i/o escoltar tot seguit:

“RESPOSTA INESPERADA”

Hola! Soc jo. Em sap greu dir-t’ho per telèfon, però això nostre s’ha acabat, et deixo. A què ve aquesta riallada? Gràcies, per què?

Ara m’ha penjat.

Escoltar audio

“INEVITABLE”

El frec del paper sorgint del cau, la flama còmplice  i l’aspiració enèrgica que empeny el fum fins l’alvèol ansiós de la imminent mort.

Escoltar audio

“LA PLATJA”

Reposo a la sorra.  L’ambient és càlid. La mar és plàcida i silenciosa. Ulls clucs imagino una sirena.

Ai! M’ha mossegat un cranc.

Escoltar audio

“OASI”

Camino apressat enmig la disbauxa. Pujo l’escala, brams arreu. Entro al pis, sento la teva veu i s’esvaeix la boira

Escoltar audio

És evident que prima l’acció per sobre la reflexió però, en qualsevol cas, hi ha una forta tensió en la ínfima descripció de l’argument que els fa vibrants i contundents.

El cert és que es tracta d’una opció més en el difícil, i per això absolutament interessant, món de contar històries, ja siguin grans o petites.

Alguns dels escriptors notables de la nostra literatura han emprat aquesta tècnica, per dir-ho d’una forma pràctica. Veieu alguns articles referint-se a aquest tema.

Pere Calders, una selecció publicada per Catorze cultura viva: 14 microcontes. Aquí

“Qui és qui del microrelat en català”, article de Núvol: Aquí

“Llegir un conte en temps hiperaccelerats”, article de Diari de Terrasa: Aquí

Salut i fins aviat!

Categories
Artistes blanc i negre cinema Esdeveniments Fotografies

CINEMA EN BLANC I NEGRE

El predomini del color converteix el cinema en blanc i negre en un autèntic repte creatiu?

Abans de començar, vull deixar clar que jo en soc una admiradora, del cinema en blanc i negre. Del clàssic, per descomptat, perquè no deixa de ser el bressol on s’ha alletat la cinematografia que ha arribat fins el segle vint-i-un, i del modern monocrom, fins l’actual, perquè considero que és una decisió arriscada fer una pel·lícula comercial amb aquestes característiques quan sembla que tot el que prima són els efectes especials, tant pel que fa al so com a la imatge.

En tot cas, soc una cinèfila total i tant el monocolor com l’acolorit mereixen la meva atenció.

Dit això, i com a anècdota, m’agradaria recordar una vinyeta de la Mafalda, d’en Quino, en la que diu, respecte al 2CV “que és l’únic automòbil on el més important és el conductor”, i ho fa amb aquest humil transport envoltat d’autos imponents d’última generació. Per a mi, aquesta afirmació serviria per a les pel·lícules actuals en blanc i negre (no totes, és clar), en les quals l’essencial és l’argument, un bon guió, una impressionant direcció, una impecable fotografia i, evidentment, una acurada interpretació. Deixem per a les superproduccions fantàstiques tota classe d’efectes afegits que, malauradament, en ocasions, l’únic que fan és diluir la història, quan no espatllar-la.

Impulsada pel meu interès he decidit confeccionar-me una relació de les cintes produïdes en monocolor per comprovar les que he vist i, sobretot, les que em falten per visionar. He deixat a banda les clàssiques dels primers anys del cinema i m’he entretingut a buscar les cintes  en blanc i negre dels darrers quaranta anys (segur que me n’he deixat alguna, però si és així, disculpeu, no ha estat intencionat). Algunes (per sort, moltes) les he visionat més d’un cop perquè les tinc a la llista de “preferides”, però no vull influir en ningú i em limitaré a detallar totes les que he localitzat, i a donar una mínima informació seguint els referents més coneguts.

En la majoria d’aquestes pel·lícules sobresurten uns personatges estripats, amb vides convulses en lluita amb sí mateixos i fora norma, enclastats en situacions extremes i moments “històrics” agitats. El primer pla és una constant, potser  per accentuar la batalla interna de molts dels protagonistes. És com si el director cerqués en la mirada dels actors i de les actrius una revelació dels temors més pregons i els volgués robar la intimitat que no gosen compartir voluntàriament. Aquesta tècnica, gairebé sempre molt efectiva, fa que t’apropis tant al personatge que t’acabi pertorbant la seva dissort. Si això passa, m’atreviria a dir que és una bona pel·lícula.

Doncs aquí teniu el resultat de la meva cerca. Espero que, com a mi, us serveixi per comprovar les que heu vist i quines en teniu de pendents. No m’he estès en les descripcions per no anticipar el desenvolupament de les trames.

Si algú altre pot afirmar que les ha vist totes, doncs, felicitats!

1980 – TORO SALVAJE, Dir. Martin Scorsese – Robert de Niro, Jake LaMotta, Joe Pesci, Cathy Moriarty, Frank Vincent… – Basada en el llibre “Raging Bull”: My story , de Jake LaMotta. Tràiler

1980 – STARDUST MEMORIES, Dir. Woody Allen – Woody Allen, Charlotte Rampling, Tony Roberts, Jessica Harper, Sharon Stone… –  Comèdia dramàtica sobre els records d’una estrella. Tràiler

1980 – THE ELEPHANT MAN (L’home elefant), Dir. David Lynch – John Hurt, Anthony Hopkins, Anne Bancroft, Frederick Treves, Freddie Jones… – Basada en la vida de Joseph Merrick, un home amb síndrome de Proteu.  Tràiler

1982 – DEAD MAN DON’T WEAR PLAID (Client mort no paga), Dir. Carl Reiner – Steve Martin, Carl Reiner, Rachel Ward, Alan Ladd, Ava Gardner, Barbara Stanwyck,… – Un detectiu privat ha de resoldre un misteriós cas. Cinema negre?  Tràiler

1982 – CHAN IS MISSING, Dir. Wayne Wang – Marc Hayashi, Wood Moy, Laureen Chew, Emily Yamasaki… – Una producció  americana independent, comèdia-drama.  Tràiler

1982 – VERONICA VOOS (L’ansietat de Veronika Voss), Dir. Rainer Werner Fassbinder – Rosel Zech, Thomas Schühy. Cornelia Frobess…. – Retrata la vida d’una artista, famosa durant  el Tercer Reich, i ara caiguda en l’oblit.  Tràiler

1982 – THE STATE OF THINGS (L’estat de les coses), Dir. Wim Wenders – Allen Garfield, Samuel Fuller, Isabelle Weingarten, Patrick Bauchau…  – Explica les peripècies d’un equip de rodatge atrapat a Portugal i al qual se li han acabat els fons per continuar. Tràiler

1983 – RUMBLE FISH (La llei del carrer), Dir. Francis Ford Coppola – Matt Dillon, Mickey Rourke, Nicolas Cage, Dennis Hoper, Diane Lane… – Retrata els enfrontaments entre bandes rivals i la relació entre dos germans.  Tràiler

1983 – ZELIG, Dir. Woody Allen – Woody Allen, Mia Farrow, Marvin Chatinover… – La història d’un home amb capacitats sobrenaturals.  Tràiler

1983 – VIVEMENT DIMANCHE! (Vivament diumenge), Dir. François Truffaut – Fanny Ardant, Jean-Louis Trintignant, Jean-Pierre Kalfon… – Una història d’assassinats i la investigació per descobrir-ne l’autor.  Tràiler

1983 – LE DERNIER COMBAT (L’últim combat),  Dir. Luc Besson – Jean Reno, Pierre Jolivet, Fritz Wepper, Jean Bouise… – Una pel·lícula post-apocalíptica sobre la supervivència després d’una gran catàstrofe.  Tràiler

1984 – STRANGER THAN PARADISE (Estranys al paradís), Dir. Jim Jarmusch – Cecilia Stark, John Lurie, Sara Driver, Richard Edson… – Amb format “road movie” sobre el somni americà, en tres actes.  Tràiler

1984 – BROADWAY DANNY ROSE, Dir. Woody Allen – Woody Allen, Mia Farrow, Nick Apollo, Morty Gunty, Sandy Baron… – Una reunió d’artistes en un restaurant rememorant en Danny Rose, un empresari en hores baixes.  Tràiler

1984 – BOY MEETS GIRL (Noi coneix noia), Dir. Leos Carax – Denis Lavant, Mireille Perrier, Carol Brooks… – Un jove aspirant a escriptor i una dona solitària. Tràiler

1986 – DOWN BY LAW (Sota el pes de la llei), Dir. Jim Jarmusch – Roberto Benigni, Tom Waits, John Lurie, Nicoletta Braschi… – Discjòquei a l’atur, barallat amb la parella i una proposta de la màfia per fer un treball.  Tràiler

1986 – BAD NIGHT (Mala nit), Dir. Gus Van Sant – Basat en una novel·la autobiogràfica de Walt Curtis. La història d’una relació entre un jove gai i un immigrant mexicà heterosexual. Tràiler

1987 – WINGS OF DESIRE (El cel sobre Berlin), Dir. Wim Wenders – Bruno Ganz, Solveig Dommartib, Otto Sander, Curt Bois, Peter Falk, Nick Cave… – Dos àngels vetllen per les ànimes solitàries de Berlín i un d’ells desitja convertir-se en humà.  Tràiler

1987 – EPIDEMIC, Dir. Lars von Trier – Lars von Trier, Caecilia Holbek, Udo Kier, Ole Ernst… – Al voltant d’un guió de cinema perdut.  Tràiler

1987 – BORDER RADIO, Dir. Allison Anders, Dean Lent i Kurt Voss – Un film independent sobre els darrers dies del “punk rock” a la costa oest del Estats Units. Tràiler

1988 – TALES FROM THE GIMLI HOSPITAL, Dir. Guy Maddin – Michael Gottli, Kyle McCulloch, Angela Heck, Margaret Ann MacLeod, … – Una mare hospitalitzada, dos nens als quals l’àvia explica una història sobre un antic pacient de l’hospital. Tràiler

1989 – BEGOTTEN, Dir. E. Elias Merhige – Brian Salzberg, Donna Dempsey, Stephen Charles Barry. – Pel·lícula experimental de terror fantàstic, qualificada de “molt rara” per alguns. Tràiler

1989 – SIDEWALK STORIES, Dir. Charles Lane – Charles Lane, Nicole Alysia, Trula Hoosier, Michael Baskin… – Cinta de baix pressupost, gairebé muda que explica la història d’un jove afroamericà que cria un fill petit després que el seu pare hagi estat assassinat.  Tràiler

1989 – TETSUO, THE IRON MAN (L’home de ferro), Dir. Shinya Tsukamoto – Shinya Tsukamoto, Kei Fujiwara, Nobu Kanaoka, Tomorô Taguchi… – Film de terror que parla d’un home, un fetitxista del metall, fins a tal punt obsedit per aquest element que no para fins a integrar-lo en la seva pròpia persona. Tràiler

1990 – ARCHANGEL, Dir. Guy Maddin – Kyle McCulloch, Michael Gottli, David Falkenburg… – La ficció d’un conflicte històric n’és el fons, ambientada a la zona nord de Rússia, després de la Primera Guerra Mundial.  Tràiler

1990 – SINGAPORE SLING: O ANTHROPOS POU AGAPISE ENA PTOMA, Dir. Nikos Nikolaidis – Meredyth Herold, Panos Thanassoulis, Vall de Michele… – Dues dones amb trastorns mentals viuen en una mansió aïllada.  Tràiler

1991 – SHADOWS AND FOG (Ombres i boira), Dir. Woody Alllen – Woody Allen, Mia Farrow, John Malkovich. Michel Kirby, Madona… – Un estrangulador, una milícia per capturar-lo, un jove poruc i una empassadora d’espases. Tràiler

1992 – IN THE SOUP (A la sopa), Dir. Alexandre Rockwell – Steve Buscemi, Seymour Cassel, Jennifer Beals… – Un guionista que busca productor, una actriu que vol triomfar i un ganster que vol produir la pel·lícula. Tràiler

1992 – C’EST ARRIVÉ PRÈS DE CHEZ VOUS (Va passar a prop de casa seva), Dir. Rémy Belvaux, André Bonzel i Benoit Poelvoorde – Un assassí que mata per diners, un equip de filmació que se li afegeix per seguir-lo en els seus crims. Violència desfermada. Tràiler

1992 – SWOON (Compulsió), Dir. Tom Kalin – Daniel Schlachet, Craig Chester, Ron Vawter, Michael Kirby… – Dos homosexuals, un assassinat i un advocat que tracta de salvar-los. Tràiler

1992 – LA VIE DE BOHEME (La vida bohèmia), Dir. Aki Kaurismaki – Matti Pellonpää, Evelyne Didi, André Wilms, Kari Väänänen, Christine Murillo… – Paris, tres artistes de futur dubtós es fan amics. Tràiler

1993 – SCHINDLER’S LIST (La llista de Schindler), Dir. Steven Spielberg – Liam Neeson, Ben Kingsley, Ralph Fiennes, Caroline Goodall… – Parla d’un industrial alemany, membre del partit nazi, que va salvar més de mil jueus de morir en un camp de concentració. Tràiler

1993 – SUTURE, Dir. Scott McGehee i David Siegel – Dennis Haysbert, Mel Harris, Michael Harris, Sap Shimono… – Va de l’amnèsia, de la diferència racial, d’un accident que canvia la vida dels protagonistes i qüestiona les seves realitats. Tràiler

1994 – ED WOOD, Dir. Tim Burton – Johnny Deep, Martin Landau, Bill Murray, Sarah Jessica Parker… – Sobre la vida d’Edward Davis Wood (Jr.), qualificat com el pitjor director de tot els temps. Per sort, actualment s’ha reconsiderat aquella definició i és un dels directors de “culte”. Tràiler

1994 – GO FISH, Dir. Rose Troche – Guinevere Turner, V.S. Brodie, T. Wendy McMillan, Amastasia Sharp… – Una cinta sobre les relacions lèsbiques integrades en el cinema comercial com un argument més a tenir en compte. Tràiler

1994 – NADJA, Dir Michael Almereyda – Elina Löwensohn, Peter Fonda, Suzy Amis, Galaxy Craze… – Dràcula mort per una estaca al cor, la seva filla Nadja que es vol desfer de la vida que ha heretat en reclama el cos i l’estranya relació amb el seu germà Edgar. Tràiler

1994 – CLERKS (Empleats), Dir. Kevin Smith – Brian O’Halloran, Jeff Anderson, Marilyn Ghigliotti, Lisa Spoonauer… – El protagonista treballa de dependent en una botiga, té una vida senzilla i és poc expert en les relacions sexuals. Tràiler

1994 – SÀTÀNTANGÓ, Dir. Béla Tarr – Mihály Vig, Erika Bók, László feLugossy, Péter Dobai… – Basada en la novel·la del mateix nom de László Krasznahorkai, tracta la vida d’un grup de pagesos en una granja col·lectiva en l’Hongria de finals del règim comunista. Tràiler

1995 – A MIDWINTER’S TALE, Dir. Kenneth Branagh – Michael Maloney, Joan Collins, Celia Imrie, Julia Sawalha, Richard Briers…  – Un director en atur munta una representació nadalenca amb un elenc de també aturats actors i actrius que han de representar en total vint-i-quatre personatges. Tràiler

1995 – INSTITUTE BENJAMENTA, OR THIS DREAM PEOPLE CALL HUMAN LIFE, Dir. Stephen Quay – Mark Rylance, Alice Krige, Gottfried John… – Una escola per formar criats, dos germans que la dirigeixen amb mètodes singulars i un alumne que desafia la institució. Tràiler

1995 – THE ADDICTION (L’addicció),  Dir. Abel Ferrara – Christophen Walken, Lily Taylor, Edie Falco, Annabella Sciorra… – Una història de vampirs a la societat actual. Una estudiant de filosofia contagiada i la influència sobre les seves concepcions morals. Tràiler

1995 – LA HAINE (L’odi), Dir. Mattieu Kassovitz – Vincent Cassel, Hubert Koundé, Saïd Taghmaoui, Abdel Ahmed Guili… – Enfrontaments entre policia i joves descontents amb la seva actuació. La pèrdua d’un arma oficial i un dia a la vida de tres joves. Tràiler

1995 – DEAD MEN (Home mort), Dir. Jim Jarmush – Johnny Depp, Robert Mitchum, Crispin Glover, Gary Farmer… – Un jove comptable viatja a l’oest a la cerca de millor vida. Allà hi trobarà situacions inesperades i persones  singulars. Tràiler

1998 – FOLLOWING (Seguint), Dir Christopher Nolan – Jeremy Theobald, John Nolan, Alex How, Lucy Russell… – Un escriptor en hores baixes segueix persones pel carrer per buscar una inspiració que el permeti d’escriure. Coneix un lladre i acaba exercint-ne ell mateix fins a implicar-se en un assassinat. Tràiler

1998 – EL GENERAL, Dir. John Boorman – Brendan Gleeson, Jon Voight, Angeline Ball, Adrian Dunbar… – Sobre la vida de Martin Cahill, un home senzill dels barris de Dublin que acaba de bandoler. Tràiler

1998 – PI, Dir. Darren Aronofsky – Sean Gullette, Mark Margolis, Pamela Hart, Abraham Aronofsky… – El protagonista, un matemàtic que fa prediccions sobre la borsa, després de diversos errors i uns resultats inesperats es veu perseguit per una empresa interessada en els seus càlculs. Tràiler

1998 – CELEBRITY, Dir. Woody Allen – Kenneth Branagh, Leonardo DiCaprio, Charlize Teron, Winona Ryder… – Un escriptor d’articles somnia vendre una novel·la o un guió cinematogràfic, però després del divorci s’embranca en una xarxa de relacions ocasionals dins un entorn fascinador. Tràiler

1999 – LA FILLE SUR LE PONT. (La noia sobre el pont), Dir. Patrice Leconte – Daniel Auteil, Vanessa Paradis, Demetre Georgalas, Frederic Pluger… – Un home i una dona es coneixen en un pont de Paris quan aquesta està a punt de suïcidar-se. Ell s’ofereix per estar amb ella i impedir que ho faci. Tràiler

1999 – MAN OF THE CENTURY (Home del segle), Dir. Adam Abraham – Cara Buono, Susan Egan, Dwight Ewell… – Aquesta pel·lícula és un retrat de la cultura popular dels anys vint/trenta.

2000 – ARMONÍAS DE WERCKMEISTER, Dir. Béla Tarr, Ágnes Hranitzky – Lars Rudolph, Peter Fitz, Hanna Schygulla, Janos Derzsi… – Està basada en l’obra “La melancolia de la resistència”, de László Krasznahorkai i transcorre durant l’era comunista hongaresa. Tràiler

2000 – LA COMMUNE (PARIS, 1871), Dir. Peter Warkins – La majoria de protagonistes no són professionals del cinema i inclou immigrants  sense feina reclutats per a l’ocasió. Tràiler

2001 – THE MAN WHO WASN’T THERE (L’home que mai va estar allà), Dir. Joel i Ethan Coen – Billy Bob Thornton, Frances McDormand, James Gandolfini, Michael Badalucco… – A un barber d’una petita ciutat se li presenta l’oportunitat d’associar-se amb un individu desconegut per endegar un negoci prometedor. Tràiler

2001 – THE AMERICAN ASTRONAUT (L’astronauta americà), Dir. Cory McAbee – Cory McAbee, Rocco Sisto, Greg Russell Cuiner, Annie Golden… – Viatges espacials, transportistes durs i arreplegats, clonació d’animals, escenaris interplanetaris singulars i situacions excepcionals. Tràiler

2001 – 25 WATTS, Pablo Stoll i Juan Pablo Rebella – Daniel Hendler, Alfonso Tort, Federico Veiroj, Jorge Temponi… – Parla de la vida de tres joves a Montevideo, que tracten de sobreviure a l’entorn alcoholitzat en el que es mouen. Tràiler

2003 – COFFEE AND CIGARETTES (Café i cigarrets), Dir. Jim Jarmusch – Bill Murray, Roberto Benigni, Cate Blanchett, Cinqué Lee… – Uns amics es reuneixen en un bar i parlen sobre cafè i cigarrets a través d’onze curts. Tràiler

2003 – WOODENHEAD, Dir. Florian Habicht – Mattheu Sunderland, Steve Abel, Henry Lee, Lutz Halbhubner… – És un conte fantàstic amb curiositats de rodatge. Tràiler

2003 – COWARDS BEND THE KNEE OR THE BLUE HANDS, Dir. Guy Maddin – Melissa Dionisio, Darcy Fehr, Louis Negin, Amy Stewart… – Relacions difícils, embolics de família, comportaments radicals i un assassinat no resolt. Tràiler

2004 – AALTRA ,Dir. Benoit Delèpine i Gustave Kervern – Benoit Delépine, Gustave de Kervern, Michel de Grave, Gérard Condejean… – Dos pagesos veïns que s’odien tenen un accident alhora i queden paralítics. Hauran de refer les seves vides. Tràiler

2005 – GOOD NIGHT, AND GOOD LUCK (Bona nit, i bona sort), Dir George Clooney – David Strathaim, George Clooney, Robert Downey Jr., Patricia Clarkson… – És una cinta d’intrigues radiofòniques situada en l’any 1953, on un equip de periodistes de la ràdio desafien pressions corporatives. Militància comunista i polítiques de McCarthy. Tràiler

2005 – LES AMANTS REGULÉRES (Els amants habituals), Dir. Philippe Garrel – Louis Garrel, Clotilde Hesme, Julien Lucas, Eric Rulliat… – Sobre el maig del 68 i els joves que el van viure. Tràiler

2005 – SIN CITY(La ciutat del pecat), Dir. Bruce Willis i Elijah Wood – Mickey Rourke, Bruce Willis, Jessica Alba, Rosario Dawson… – És un thriller on s’enfronten prostitutes, mercenaris, policia i màfia, mentre el protagonista busca l’assassí del seu antic amor. Tràiler

2005 – MUTUAL APPRECIATION (Afecte mutu), Dir. Andrew Bujalski – Rachel Clift, Andrew Bujalski, Justin Rice, Kate Dollenmayer… – Un músic, un concert i unes relacions complicades. Tràiler

2006 – EL BUEN ALEMAN ( El bon alemany), Dir. Steven Soderberg – George Clooney, Cate Blanchett, Tobey Maguire, Beau Bridges… – Un periodista al Berlin de finals de la Segona Guerra Mundial investiga el cas de la seva antiga amant. Tràiler

2006 – EL VIOLÍN, Dir. Francisco Vargas – Ángel Tavira, Cornelia Cruz, Dagoberto Gama, Mario Garibaldi… – Un avi, el seu fill i el net que són músic rurals, pagesos i, a més, participen en la guerrilla que s’oposa al govern durant la Guerra bruta a Mèxic. Tràiler

2007 – CONTROL, Dir. Anton Corbijin – Sam Riley, Samantha Morton, Angus Addenbrooke, Ben Naylor… – Una cinta sobre la vida d’Ian Curtis, cantant de la banda anglesa de post-punk Joy Division. Tràiler

2007 – PERSEPOLIS, Dir. Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud (Animació) – Està basada en una novel.la gràfica de Marjane Satrapi, sobre una nena que viu a Teheran a finals del setanta i que pateix els canvis vers el fonamentalisme que es produeixen al seu país. Tràiler

2007 – BUSCANDO UN BESO A MEDIANOCHE, Dir. Alex Holdridge – Scoot Nairy, Brian McGuire, Kathleen Luong, Twink Caplan… – Un noi fa un any que és a Nova York i busca algú que li faci un petó. Posa un anunci en una pàgina de contactes i apareix una noia força estranya. Tràiler

2007 – THE MAN FROM LONDON (L’home de londres), Dir. Béla Tarr – Miroslav Krobot, Tilda Swinton, Janos Derzsi, Istvan Lenart… – Un senzill ferroviari d’una ciutat portuària contempla una baralla des del seu lloc de treball. Recupera un maletí llançat al mar ple de diners. Això el trasbalsa i el seu comportament canvia de forma estrident. Tràiler

2007 – LA ANTENA, Dir Esteban Sapir – Valeria Bertuccelli, Alejandro Urdapilleta, Jonathan Sandor, Sol Moreno… – Una cinta fantàstica en la qual una ciutat s’ha quedat sense veu i viu en un terrible hivern. Un personatge sinistre es vol apoderar de les ànimes d’aquell lloc. Tràiler

2008 – LA FRONTIÈRE DE L’AUBE (La frontera de l’albada), Dir Philippe Garrel – Louis Garrel, Laura Smet, Clémentine Poidatz, Vladislav Galard… –  Un triangle amorós destructiu. Tràiler

2009 – DAS WEISE BAND (La cinta blanca), Dir. Michael Haneke – Christian Friedel, Josef Bierbichler, Leonie Benesch, Susanne Lothar… – Situada la història al ressorgiment del feixisme, és sobretot un clam per enfrontar la violència tingui l’arrel que tingui. Tràiler

2009 – STINGRAY SAM, Dir Cory McAbee – Un western galàctic? Una missió difícil, la lluita per la llibertat i una jove que cal rescatar. Tràiler

2009 – POLITÉCNICO, Dir. Denis Villeneuve – Karine Vanasse, Maxim Gaudette, Marie-WEvelyne Baribeau, Sébastien Huberdeau… – Un estudiant amb un fusell, el seu odi vers les feministes, a la facultat es dedica a matar dones. Un company de facultat tracta d’aturar-lo. Tràiler

2009 – CIUDAD DE VIDA Y MUERTE, Dir. Chuan Lu – Hideo Nakaizumi, Liu Ye, Qin Lan, Beverly Peckous… – Esclat de la segona Guerra Xino-Japonesa. Personatges reals i d’altres ficticis. Tràiler

2011 – THE ARTIST, Dir. Michel Hazanavicius – Jean Dujardin, Bérénice Bejo, James Cromwell, Missi Pyle… – Un homenatge al cinema mut americà dels anys vint. Un actor a la baixa i una jove estrella en alça mentre es produeix la introducció del cinema sonor. Tràiler

2011 – TWO YEARS AT SEA (Dos anys al mar), Dir. Ben Rivers – Un home viu en una llunyana casa escocesa. La cinta mostra el seu dia a dia. Tràiler

2011 – EL CABALLO DE TURIN, Dir. Béla Tarr, Ágnes Hranitzky – Erika Bók, Mihály Kormos, János Derzsi Ohlsdorfer, Ricsi Horse… – Inspirada en un episodi de la vida de Friedrich Nietzsche. Tràiler

2011 – THE BUNNY GAME, Dir. Adam Rehmeier – Rodleen Getsic, Jeff F. Renfro, Drettie Page, Gregg Gilmore… – Una dogroaddicta, un camioner, tortures extremes i tota classe d’abusos. Tràiler

2011 – KEYHOLE, Dir. Guy Maddin – Jason Patric, Isabella Rossellini, Udo Kier, Kevin McDonald… – Una combinació surrealista de pel·lícula de gàngsters i casa encantada on pot passar tot allò que t’imaginis. Tràiler

2011 – HELENO: O PRÍNCIPE MALDITO, Dir. José Henrique Fonseca – Rodrigo Santoro, Angie Cepeda, Alinne Moraes, Erom Cordeiro… – Basada en la biografia d’un dels millors futbolistes del Brasil. Tràiler

2011 – BOOK CHON BANG HYANG, Dir. Hong Sang-soo – Junsang Yu, Sangjoong Kim, Bo-Kyung Kim, Seon-Mi Song… – La cinta segueix els passos d’un jove que arriba a Seül, les coneixences que fa i els amics que té a la ciutat. Tràiler

2011 – FOR LOVERS ONLY (Només per amants), Dir. Michael Polish – Stana Katic, Mark Polish, Angus MacDonald, Cary Gries… – Una història romàntica entre una parella, i un viatge. Tràiler

2012 – FRANCES HA, Dir. Noah Baumbach – Greta Gerwig, Mickey Sumner, Adam Driver, Michael Zegen… – Parla de la joventut, de l’amistat, els reptes personals, les fidelitats i sobretot de l’optimisme. Tràiler

2012 – OH BOY, Dir. Jan Ole Gerster – Tom Schilling, Katharina Schüttler, Marc Hosemann, Friederike Kempter… – Vint-i-quatre hores d’un jove perdut a Berlin a ritme de jazz. Tràiler

2012 – MUCH ADO ABOUT NOTHING (Molt soroll i poques nous), Dir. Joss Whedon – Alexis Denisof, Fran Kranz, Amy Acker, Ashley Johnson… – Basada en l’obra de Shakespeare, amb una ambientació moderna i reajustament de personatges. Tràiler

2012 – BLANCANIEVES (Blancaneus), Dir. Pablo Berger i Selim Günes – Maribel Verdú, Macarena García, Sergio Dorado, Daniel Giménez… –  Un torero pateix un accident, la seva esposa mort en l’infantament de la seva filla. L’home es torna a casar i ja tenim madrastra i noia que de gran serà d’una bellesa esplèndida. Tràiler

2012 – FRANKENWEENIE, Dir. Tim Burton (Animació) – La pel·lícula vol ser una homenatge al Frankenstein del 1931, basat en l’obra de Mary Shelley. Tràiler

2012 – TABÚ, Dir. Miguel Gomes – Teresa Madruga, Laura Soveral, Ana Moreira, Henrique Espírito Santo… – Un intrèpit explorador a l’Àfrica que és devorat per un cocodril. Una història d’amor entre una dona i un cocodril. Tràiler

2012 – HOTEL NOIR (Hotel negre), Dir. Sebastian Gutierrez – Danny DeVito, Malin Akerman, Rosario Dawson, Carla Gugino… – Un detectiu al qual persegueixen uns assassins es refugia en un hotel. Allà coneixerà alguns dels ocupants i reflexionarà sobre la forma en què ha arribat a aquella situació. Tràiler

2013 – NEBRASKA, Dir. Alexander Payne – Bruce Dern, Will Forte, Bob Odenkirk, June Squibb… – Relacions familiars complexes amb tints de comèdia dramàtica. Tràiler

2013 – LOS ILUSOS (Els il·lusos), Dir. Jonás Trueba – Francesco Carril, Vito Sanz, Mikele Urrozm Isabelle Stoffel… –  Una pel·lícula sobre cineastes, sobre projectes i futur. Tràiler

2013 – IL SEMINARISTA, Dir. Gabriele Cecconi – Francesco Tasselli, Giorgio de Giorgi, Gianluigi Tosto,… – Un jove entra en un seminari amb vocació de sacerdot, però aviat s’adona que no és senzill adaptar-se als requeriments de la vida ascètica. Tràiler

2013 – A FIELD IN ENGLAND (Un camp a Anglaterra), Dir. Ben Wheatley – Reece Shearsmith, Michael Smiley, Julian Barratt, Peter Ferdinando… – Qualificada de terror psicològic històric, es situa en l’època de la Guerra Civil Anglesa. Un grup de desertors i uns paratges desconeguts amb uns bolets excepcionals. Tràiler

2013 – BETONIYÖ, Dir. Pirjo Honkasalo – Johannes Brotherus, Anneli Karppinen, Jari Virman, Juhan Ulfsak… –  Helsinki, una família disfuncional amb una mare a punt d’entrar a la presó i dos fills, el gran de catorze anys que està terroritzat per la situació que enfronten. Tràiler

2013 – IDA, Dir. Pawel Pawlikoswski – Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Dawid Ogrodnik… – La protagonista és una monja novella. Abans de prendre els vots ha de visitar una parenta. Aquesta visita suposarà unes experiències que posaran en dubte les seves creences. Tràiler

2013 – QUE DIFÍCIL ES SER UN DIOS, Dir. Aleksey Y. German – Leonid Yarmolnik, Aleksandr Chtko, Yuriy Tsurilo, Natalya Moteva… –  Científics que viatgen a un altre planeta. Una societat enrederida on els intel·lectuals són executats. Un ciutadà decideix enfrontar-se a les normes. Tràiler

2013 – SEN AYDINLATIRSIN GECEYI, Dr. Onur Unlü – Una història d’amor. Uns personatges que tenen super poders. Un poble que té dos sols i tres llunes. Tràiler

2013 – QUOD ERAT DEMONSTRANDUM, Dr. Andrei Gruzsniczki – Sorin Leoveanu, Ofelia Popii, Florin Piersic Jr., Marc Titieni… –  Dos acadèmics romanesos perseguits per la Seguretat, policia secreta, el 1984. Tràiler

2013 – LA JALOUSIE (La gelosia), Dir. Philippe Garrel – Louis Garrel, Olga Milshtein, Rebecca Convenant, Esther Garrel… – Un triangle amorós, incomprensions, situacions econòmiques devastadores, relacions nefastes i mala sort. Una germana i el teatre. Tràiler

2014 – GÜEROS, Dir Alonso Ruizpalacios – Sebastián Aguirre, Ilse Salas, Tenoch Huerta, Leonardo Ortizgris… –  Un joves a Mèxic capital, un viatge i un rerefons musical. Tràiler

2014 – A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT (Una noia torna sola a casa de nit),  Dir. Ana Lily Amirpour – Sheila Vand, Arash Marandi, Marshall Manesh, Milad Eghbali… – Una ciutat fantasma i una jove vampira fent de les seves. Tràiler

2014 – THE BETTER ANGELS (Els millors àngels), Dir. A.J. Edwards – Brit Marling, Diane Kruger, Jason Clarke, Braydon Denney… –  Una cinta sobre Abraham Lincoln i els seus fills. Tràiler

2014 – RISTTUULES, Dr. Martti Helde – Mirt Preegel, Tarmo Song, Laura Peterson, Einar Hillep… – Una família estoniana és deportada a Siberia. Està basat en un diari de la vida real de l’època. Tràiler

2014 – TU DORS NICOLE (Tu dorms Nicole), Dir. Stèphanie Lafleur – Julianne Côté, Marc-André Grondin, Godefroy Reding, Catherine St. Laurent… – Dues adolescents que s’enfronten a la realitat de créixer. Tràiler

2015 – EL ABRAZO DE LA SERPIENTE (L’abraçada de la serp), Dir. Ciro Guerra – Nilbio Torres, Antonio Bolivar, Brionne Davis, Jan Bijvoet… – Un xaman, dos moments de la seva vida acompanyant científics, la cerca d’una misteriosa planta sagrada i les peripècies en ambdues expedicions. Tràiler

2015 – PER AMOR VOSTRO (Pel vostre amor), Dir. Giuseppe M. Gaudino – Valeria Golino, Elisabetta Mirra, Adriano Giannini, Edoardo Crò… –  Una mare maltractada que resisteix per amor als seus tres fills, un marit mafiós, una parentela amb problemes i una existència gris fins que una feina li canviarà la vida. Tràiler

2015 – L’OMBRE DES FEMMES (L’ombra de les dones), Dir. Philippe Garrel – Lena Paugam, Clotilde Courau, Stanislas Merhar, Vimala Pons… –  Una parella amb dificultats econòmiques coneixen altres persones i entre en joc la gelosia, les temptacions i les traïcions creuades. Tràiler

2015 – KARATSI, Dir. Ivaylo Hristov – Georgi Gotzin, Elena Telbis, Ovanes Torosian, Deyan Donkov… –  Joves convençuts que són uns perdedors. Relacions amoroses complexes. Tràiler

2015 – DARLING (Estimada), Dir. Mickey Keating – Lauren Ashley Carter, Larry Fessenden, Brian Morvant… – Una jove, cuidadora d’un gran apartament,  a Nova York, que va embogint. Tràiler

2015 – CHORUS, Dir. François Delisle – Sébastien Ricard. Geneviève Bujold, Fanny Mallette, Didier Lucien… – El fill d’un matrimoni desapareix, ells se separen. Després de vuit anys encara no en saben res, i ells han refet les seves vides. Tràiler

2015 – AFERIM!, Dir. Radu Jude – Mihai Comanoiu, Teodor Corban, Alexandru Dabija, Alberto Dinache… – Un esclau romaní té una aventura amb la mestressa de la finca on treballa i escapa. El marit contracta un policia perquè el trobi.  Tràiler

2016 – FRANTZ, Dir. François Ozon – Paula Beer, Pierre Niney, Anton von Lucke, Ernst Stötzner… – Un escena posterior a la Primera Guerra Mundial. Una noia que ha perdut el seu promès i un amic d’aquest que es presenta per portar flors a la seva tomba. Passió i angoixa. Tràiler

2016 – BLUE JAY, Dir. Alex Lehmann – Mark Duplass, Sarah Paulson, Clu Gulager, Cindy Greer… – El retrobament d’una parella al poble natal. Parlen sobre el que han fet durant els anys de separació i de les seves vides actuals. Tràiler

2016 – THE EYES OF MY MOTHER (Els ulls de la meva mare), Dir. Nicholas Pesce – Kika Magalhaes, Olivia Bond, Diane Agostini, Will Brill… ­– Una relació materno-filial molt forta. Una jove que amputa òrgans i membres, assassina, segresta un nen i té persones presoneres a casa seva. Trepidant. Tràiler

2016 – MELANIJAS HRONIKA, Dir. Viesturs Kairiss – Sabine Timoteo, Edvins Mekss, Ivars Krasts, Baiba Broka… –  La protagonista i el seu fill són traslladats de la seva casa a Letònia a un camp d’esclaus de Sibèria. Sobreviu escrivint cartes al seu marit tot i que no sap on és.

2017 – THE PARTY (La festa), Dir. Sally Potter – Patricia Clarkson, Cillian Murphy, Timothy Spall, Kristin Scott Thomas… – Una reunió d’amics on es desvetllen secrets i relacions insospitades. Tràiler

2017 – LOGAN (NOIR), Hugh Jackman, Patrick Stewart, Richard E. Grant, Boyd Holbrook… – Una història de superherois inspirada en el còmic “Old Man Logan”, de Mark Millar i Steve McNiven. Tràiler

2018 – COLD WAR (Guerra freda), Dir. Pawell Pawlikowski – Joanna Kulig, Tomasz Kot, Cédric Kahn, Borys Szyc… – Ambientada a Polònia després de la Segona Guerra Mundial. Formació d’un conjunt de música folk, relacions interessades i complexes, una parella apassionada, condicionants de les idees polítiques. Un retrobament anys més tard. Tràiler

2018 – LETO, Dir.   Kirill Serebrennikov – Musical – El rock underground a Leningrad, principis dels vuitanta. Tres joves, les seves relacions personals i el lligam amb el Club de Rock de Lenningrad. Tràiler

2019 – ROMA, Dir. Alfonso Cuarón – Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Jorge Antonio Guerrero… – Una criada al Mèxic dels anys 70. Tràiler

2019 – THE LIGHTHOUSE (El far), Dir. Robert Eggers – William Dafoe, Robert Pattinson… –  Un far a la costa de Nova Anglaterra. Un nou faroner arriba a l’illa, un antic mariner l’acompanya un temps. Treballs pesants, un company intransigent, adaptació complexa. Al·lucinacions, tempestes, i unes relacions extremes. Tràiler

2020 – MANK, Dir. David Fincher – Amanda Seyfried, Lily Collins, Gary Oldman, Tuppence Middleton… –  Una cinta sobre el guionista Herman J. Mankiewicz. Tràiler

2021 – CANCIÓN SIN NOMBRE, Dir. Melina León – Pamela Mendoza, Tommy Párraga… – Un periodista investiga la desaparició d’un nadó nounat, fill d’una emigrada a Lima a causa del terrorisme que assola la seva terra natal. Es retrata el moment polític i social en què viu el país. Tràiler

2021 – EL PLANETA, Dir. Amalia Ulman – Amalia Ulman, Ale Ulman, Nacho Vigalondo, Shou Chen… –  Una mare i una filla enfrontades a un desnonament a l’Espanya postcrisi. Tràiler

2021 – MALCOLM & MARIE, Dir. Sam Levenson – Zendayam, John David Washington… – Un projecte comú en qüestió, la relació de parella trontolla i els protagonistes hauran de lluitar per protegir el seu amor. Tràiler

2021 – THE TRAGEDY OF MACBETH (La tragèdia de Macbeth), Dir. Joel Coen – Kathryn Hunter, Denzel Washington, Frances McDormand, Harry Melling… – Tres bruixes convencen a un lord escocès perquè esdevingui rei d’Escòcia. Tràiler

2021 – PASSING, Dir. Rebecca Hall – Ruth Negga, Tessa Thompson. Alexander Skarsgard, André Holland… –  Una dona de color, de pell clara, que passa com a blanca i està casada amb un home ric. Quan vol tornar a tenir relacions amb la gent de color els problemes afloraran imparables. Tràiler

2021 – C’MON C’MON, Mike Mills – Woody Norman, Gaby Hoffman, Joaquin Phoenix, Molly Webster… – Un artista realitza un viatge al camp amb el seu nebot del qual n’és tutor. Serà un aprenentatge per a ambdós. Tràiler

2021 – EL VENTRE DEL MAR, Dir. Agustí Villalonga – Marc Bonnin, Roger Casamajor, Blanca Llum Vidal, Òscar Kapoya… –  Un naufragi a les costes del Senegal. La supervivència rebel·la el que de pitjor hi ha en les persones. Tràiler

2022 –  LOLA, Dir. Andrew Legge – Emma Appleton, Stefanie Martini, Rory Fleck-Byrne, David Bowie… –  Dues germanes, una màquina que intercepta emissions del futur. Exploren el punk una generació abans. La utilització de la màquina porta conseqüències importants. Tràiler

2022 – RAMONA, Dir. Andrea Bagney –  Russian Red, Claudia Traisac, Bruno Lastra, Marta Romero… –  Una noia que arriba a Madrid per viure en parella. Té aspiracions i somnis però li resulta difícil  fer-los realitat. Tràiler

M’agradaria pensar que la decisió de rodar aquestes pel·lícules en blanc i negre ha estat influenciada per la creativitat i no pas per qüestions prosaiques, com ara la manca de fons, però em temo que més d’un director s’ha vist obligat a emprar aquest format per poder filmar el seu projecte.

Aquí afegeixo alguns enllaços a blocs que ressenyen pel·lícules en blanc i negre de l’època que tracto,  als que potser us agradaria fer una ullada.

EL CINÈFIL

EL CINE EN LA SOMBRA

CINE OCULTO

EL ESPECTADOR IMAGINÀRIO

Categories
Esdeveniments Fantàstic literatura

42 – FESTIVAL DE GÈNERES FANTÀSTICS DE BARCELONA, 2023

La imaginació portada a l’extrem, si més no a l’extrem de l’aquí i de l’ara, em refereixo al planetari, és clar.

Si us haig de ser sincera hauria d’haver tingut un multiplicador hologràfic o uns quants clons per assistir a tots els actes que m’han interessat, del ventall que oferia el 42. Així que m’he hagut de conformar amb aquells als quals m’ha estat possible de participar-hi, i la resta els hauré de recuperar en vídeo, que no és el mateix, però omplirà els buits que la meva naturalesa física ha estat incapaç de satisfer.

És “fantàstic”, mai tan ben dit, de veure com progressa  el Festival i com, poc a poc, a Catalunya, es conforma un triangle extraordinari que aplega la literatura, el cinema i el còmic en el qual la imaginació creativa per trencar formats establerts no té límits. Distopies, utopies, futurs apocalíptics, horrors còsmics, cibernètica arreu, ciència-ficció verda i/o activista, fantasia fosca, realisme màgic, terror galàctic i no tant, en summa, tot allò que es pot concebre i recrear, i més.

Estic doblement satisfeta perquè, any rere any, la incorporació de les dones a aquest àmbit creix i s’apuntala amb vigor i qualitat. Confio veure el dia en què la balança estarà completament equilibrada i el que es valorarà serà el treball i no el “gènere”. Crec que en aquest sentit el “42” ja n’està a la capçalera.

No parlaré d’allò que més m’ha agradat, o m’ha interessat perquè seria una opinió incompleta,  i no pretenc influenciar ningú. Senzillament, per als que com jo no hagin pogut assistir a algunes activitats, o fins i tot al festival, he trobat tots aquests vídeos a BCN Cultura, relatius al 42 d’enguany, per posar-nos al dia.

Festival 42  –  Llista de vídeos a BCN Cultura.  Aqui

Tot seguit teniu alguns enllaços als altres vèrtex del triangle fantàstic:

CINEMA

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES  Aquí

Els estudiants d’aquest sector  tampoc no s’aturen i al Sitges 2023 organitzaren un passatge del terror: “Rodatge Maleït”.   Aquí

Terror arreu de Catalunya TAC – Associació de festivals de Catalunya dedicats al cinema de terror.  Aquí

ACOCOLLONA’T GIRONA – Setmana de cinema fantàstic i de terror.  Aquí

TERRORMOLINS 2023.  Aquí

FESTIVAL DE CINEMA DE TERROR DE SABADELL.  Aquí

CRYPSHOW Apologia del gènere fantàstic i de terror.  Aquí

BAIDEFEST Festival de Curts Fantàstics i de Terror de Roses.  Aquí

FANTOSFREAK Festival Internacional de curtmetratges fantàstics i freaks.  Aquí

B-RETINA Festival de cinema sèrie B de Cornellà.  Aquí

FANGOFEST Amposta –  Festival Internacional de cinema fantàstic, terror i goreAquí

INFEST – Festival internacional de curtmetratges de terror, fantàstic i freak de Rubí.  Aquí

FANTASTIC Granollers.  Aquí

GALACTICAT – Festival de Cinema Fantàstic i Terror de Ponent a Tàrrega.  Aquí

CARDOTERROR – Festival de cinema de terror de Cardedeu.  Aquí

CÒMIC

SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA.  Aquí

SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA.  Aquí

FESTIVAL CÒMIC DE FIGUERES.  Aquí

GRAF.  Aquí

A banda d’aquests sectors, tan evidentment lligats al fantàstic, faig un breu apuntament als jocs de rol, la majoria dels quals estan edificats al voltant d’històries i llegendes que tenen molt a veure amb el contingut del 42.

FESTIVAL DEL JOC DAU, Barcelona.  Aquí

I per acabar, recordar-vos que a casa nostra tenim la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia que, a banda de les publicacions de contes a la revista CATARSI, organitza la CATCOM anual amb el lliurament dels premis ICTINEU, i les TERCAT trimestrals, on els “fantàstics” podem trobar-nos i parlar d’aquest tema que tant ens captiva.

Perdoneu allò que m’hagi deixat.

Llarga vida al 42!

Categories
audiollibres literatura llibres relatds breus Relats

“OBSCURITAT”, un conte de terror molt escaient per a la tardor.

OBSCURITAT, d’Àngels Blasco Ros

He estat absorbit per la foscor de la llarga nit d’hivern que senyoreja l’apartament. Per no haver, ni tan sols hi ha lluna. Els meus companys encara tracten d’esbrinar què ha passat.

Què ha de ser?

Les notícies avançaven una desfeta com aquella.  Les energies, escadusseres, cada cop eren més inaccessibles, bé ho eren per a les economies més desafavorides, és a dir, gairebé tota la humanitat, tret, és clar, d’uns milers de privilegiats.

Què fem?

Mormolaven per tot arreu, veïns i passants que s’havien quedat a la vorera, com estaquirots, en la més completa obscuritat.

De tots els balcons propers ens arribaven veus esgarrifades interrogant l’aire.

Un home, des de l’altre extrem de la plaça tractava de fer-se entendre: “Ha passat. Ens hem quedat sense llum; res no funciona. És un desastre. Els cotxes encara circulen, però fins quan?”.

Es veien les pantalles d’una gernació de mòbils tractant d’il·luminar l’entorn, lluitant contra l’inevitable.

Uns metres més enllà, esclafí un interrogant que tots teníem en ment: “I quan se’ns acabin les bateries i el combustible, què? I el menjar, com ens ho farem?

Una dona que portava una llanterna a la mà, s’esforçava per arribar al veïns: “De moment amb les làmpades de càmping, les llanternes, i les espelmes, anem fent. Algú sap on se’n poden trobar, per si de cas”. Fins rialles nervioses se sentiren com a resposta.

Una veu jove parlava amb més confiança: “Això durarà poc, ja veureu. Aviat tornarà la llum i tot es normalitzarà”. Rere seu sonava una música estrident, provinent a ben segur d’algun aparell amb certa autonomia energètica.

Els balcons es van omplir de llumenetes per acompanyar les solituds que l’obscuritat imposava, i durant les primeres hores hi havia encara un esperit positiu, fins i tot en els vianants que s’havien trobat aïllats al carrer i tractaven d’arribar als respectius domicilis ajudats pels fars dels cotxes que circulaven a poc a poc per no topar amb altres vehicles, a les cantonades sense semàfors.

A mesura que s’esmunyien les hores s’apagaven els punts de llum de balcons i finestres, els comentaris encoratjadors defallien de son, de cansament o de por.

Uns raigs blaus van atraure l’atenció del veïnat i es va escoltar una veu robotitzada, provinent d’un vehicle que circulava sense aturar-se enlloc, que demanava la col·laboració  dels ciutadans: “Quedeu-vos a casa, l’apagada és total. El consistori tracta d’esbrinar quina és la situació i què ens espera després d’això. Es veurà la forma de tenir la població informada. Sigueu cívics. Demà els establiments que puguin fer-ho obriran. Tractarem de solucionar-ho el més viat possible”.

Solucionar el què?

Va preguntar un dels meus companys de pis,  mentre començava a clarejar el que seria un dia d’hivern ennuvolat, gris, trist.

Ancorats al balcó, cercant llum i aire van escoltar-se les primers veus de persones esgarrifades i temoroses que no podien contenir la por i els brams.

Era allò l’apocalipsi?

Va preguntar el company més jove que plorava mentre repetia com una salmòdia: “Només tinc divuit anys, no hi ha dret, només tinc divuit anys…”

El va interrompre el plor encès d’un nadó  de ben segur afamat, la topada de dos o més vehicles a la cantonada on ja era impossible de transitar-hi,  i el terrabastall de vidres trencats i portes esberlades del supermercat de sota casa acompanyats d’aücs de bèsties barallant-se per aconseguir la presa.

Fi

Podeu escoltar el relat en video, format audiollibre, en aquest enllaç.

La versió en castellà aquí.

Categories
literatura llibres Personatge destacat

CARRER ARAGÓ, DE BARCELONA: PERSONATGE DE NOVEL·LA

Potser us ha sobtat el títol, però és així. El carrer Aragó, de Barcelona, és un personatge més de la meva novel·la “VINT-I-QUATRE HORES DE LA FAMÍLIA CAMINS”.

El cas és que, per circumstàncies personals, vaig haver de caminar per aquesta via durant molt de temps, i fixeu-vos que dic caminar, no passejar, perquè si haig de ser sincera no conec gaire gent que vagi a passejar pel carrer Aragó.

Han estat els comentaris d’alguns lectors de la novel·la els que m’han empès a què us ho vulgui explicar. Per què el carrer Aragó? N’hi ha de més importants a Barcelona, ni ha de més artístics, de més passejables i fins i tot més tranquils. Per què aquest? Doncs perquè el coneixia bé i  tenia tots els ingredients per situar-hi l’argument del meu relat, de fet va ser a mesura que m’hi familiaritzava que la novel·la  s’anava construint.

El carrer Aragó, al centre,  hi concetra una zona, diguem-ne clàssica, amb una història que forma part de l’engrandiment de la ciutat, travessada per les vies més emblemàtiques.  S’ha de tenir en compte que fins els anys cinquanta la línia de ferrocarrils Llobregat-Besós era descoberta i circulava per una rasa  per sota el nivell del carrer. Al costat de Pau Claris hi havia un abaixador. L’activitat al seu voltant era frenètica. Un bon tram del carrer disposava d’una munió de ponts que permetien circular per les vies que el travessaven. Als enllaços podreu veure algunes fotografies molt interessants sobre la situació i els canvis operats a la zona.

Una part estreta al sud trenca l’amplada de la zona central. Està exempta de grans edificacions i més centrada en veïnatge i petit comerç. Aquest tram desemboca al carrer Tarragona, amb el gran parc de l’Escorxador, dit així perquè en aquell indret s’ubicava l’escorxador general de la ciutat. Un parc que, ara ha esdevingut públic i ben conegut, i un lloc molt adient per culminar la meva història.

Al nord, als voltants de l’avinguda Meridiana, es barreja barri antic amb una part més nova i de gran creixement, que ha patit notables canvis els darrers decennis, molt escaient per situar l’inici del relat.

Però això no és tot.

Al llarg del seu recorregut té jardins exteriors, de tota la vida, i interiors, corresponents als nous plans d’urbanisme. Allotja diverses institucions públiques i privades, edificis notoris per la seva arquitectura, a més d’una munió de  comerços consolidats tan historiats com el propi carrer i altres de nous però no menys importants. Al cor de la via continua existint una estació de ferrocarril, ara soterrada i modernitzada, que  connecta tant amb transports urbans, com de mitja i llarga distància. Tot plegat em permetia desenvolupar la història tal com jo la imaginava.

Després de desenes de fotografies d’aquesta avinguda, de dia i de nit, de mirar-me-la i remirar-me-la fins el més mínim detall, de punta a punta, i d’un mural que vaig confeccionar de tot el recorregut, amb mapes i imatges, on hi assenyalava les hores i els espais on es desenvoluparien les escenes, m’hi vaig posar, a escriure, em refereixo. Aquesta eina, que havia d’estendre a terra perquè no tenia paret prou alta per veure-la tota, em va servir per no moure’m mai del carrer Aragó mentre escrivia cada pàgina. Tot i que, més d’un cop, vaig tornar al lloc concret d’un moment determinat per situar-me en el marc descrit, per “ensumar” l’ambient. Les olors semblen desterrades del blanc sobre negre, però sovint són més essencials del que se semblen.

Ja havia decidit que la novel·la començaria als voltants de la Meridiana, a la part més nova, i acabaria al carrer Tarragona, creuant tota la ciutat. Us asseguro que va ser una experiència perquè, després de tants anys de circular pel carrer Aragó, encara apareixien petites coses que per pressa, indiferència o, senzillament per manca d’atenció, m’havien passat desapercebudes.

A més, cal tenir en compte un detall, i és que la novel·la transcorria durant el període de Nadal i, entre una cosa i una altra, vaig trigar tres anys a acabar-la. Volia que la meva immersió en aquella època de l’any em mantingués sempre dins el relat i, encara que sembli mentida, el carrer Aragó, com un ésser viu, anava patint canvis, amb el temps.

El meu actor principal el tenia decidit de feia temps. De fet té més de real del que pot semblar. El seu físic, el seu caràcter, els seus temors, eren els fonaments de la història, i l’heterogeneïtat de la via em va permetre que un i altra formessin una entitat embriagadora que captivés als lectors i lectores de principi a fi.

El cert és que vaig gaudir de valent fent meu el carrer, integrant-lo en la novel·la i deixant que, en alguns moments, dominés la situació. Ho dic així perquè allà on jo hagués preferit que hi hagués una edificació, un banc o un fanal, no hi eren i m’havia de replantejar l’escena.

     Algunes persones que van llegir l’obra em van interrogar sobre el motiu de situar-la al carrer Aragó i em vam fer comentaris sobre la seva vinculació amb aquella via. Em vaig trobar amb gent que havia anat a escola en un col·legi a prop del Passeig de Gràcia, d’altres hi tenien família o amics que hi vivien i els havia encuriosit la novel·la i els detalls que els havien passat desapercebuts, fins vaig parlar amb un parell que treballaven en una empresa just on començava la història i que s’hi havien sentit un xic protagonistes.

     El més curiós, però, va ser un petit grup de lectores que van decidir fer una visita al circuit, per on transcorre el protagonista, acompanyant l’obra i situant-se en els punts principals del recorregut argumental. Una persona em va comentar que, anys enrere, s’havia fet una fotografia al fotomató de l’estació dels ferrocarrils.

     Bé, tot plegat molt satisfactori, perquè si he aconseguit que algú altre s’interessi pel carrer Aragó d’una forma especial i que no el travessi sense adonar-se per on camina o circula, doncs ja és fantàstic.

     Aquí teniu un tast de la novel·la, just del començament:

“Pau:  07:00

Surto de casa per anar a la feina i encara és fosc. Avorreixo l’hivern. Poques hores de llum, fred i pluja. No m’agrada caminar amb aquest temps, però vull marxar d’hora, així evito trobar-me amb la dona, d’aquesta forma m’estalvio haver d’escoltar els seus retrets, de bon matí. D’uns dies ençà la Rosa està molt irritable, i sempre rebo jo.  Els nadals no se’m donen bé. Tinc ganes que passin les festes. A més, ahir al vespre ens les vam tornar a tenir per la meva afició; aprofita qualsevol ocasió per burxar-me perquè em desfaci de la meva col·lecció de bolígrafs. Per què la molesta tant? És la meva distracció: l’única. Diu que és més porqueria per netejar. Com em pot dir una cosa així? Soc jo qui ho fa, i a més els tinc entaforats en una capsa a l’armari… “

Categories
cinema Esdeveniments llibres Reflexió

VACANCES D’ESTIU: NO SEMPRE RESULTEN COM LES IMAGINEM

Què n’esperem? Compleixen els nostres somnis? Necessitem vacances per guarir-nos de les vacances? Com portem allò de què s’acabin i tornar a començar amb les rutines?

Sí, avui parlem de les “vacances d’estiu”, ara que ja estem a punt de finalitzar la temporada d’enguany, si més no, l’època típica per gaudir-les, tot i que actualment la gent fa vacances quan vol, o quan pot.

Diguem, però, que l’estiu és el moment en què les escoles, instituts i universitats han acabat el curs lectiu, moltes empreses estan tancades i d’altres aprofiten per fer-hi reparacions o innovacions, i una multitud de persones s’embarquen en viatges de descoberta i aventura empeses pel bon temps i, per què no dir-ho, seduïdes per les ofertes dels tour operadors i les agències de viatges que prometen odissees dignes d’una pel·lícula emocionant. És clar que ens les ofertes no els parlen de massificació turística, de problemes laborals en els mitjans de transports o de situacions crítiques polítiques i/o socials en els llocs de destí. I no hem d’oblidar l’actuació de la Natura que sovint ens sorprèn amb algun esglai inesperat.

Lluny queden aquells temps en què les vacances d’estiu servien per reposar, “prendre les aigües”, revitalitzar-se i aprofitar les boneses del clima per respirar aire pur i procurar-se una bona alimentació. Encara que aquesta gentilesa de mercès només era gaudida per una mínima part de la societat. Aquells que s’ho podien permetre, i prou. Per sort, a primers del segle XX, algunes institucions van considerar els beneficis d’enviar la canalla, la dels treballadors, a colònies durant l’estiu per millorar-ne la salut i la vida social. Un petit avenç, però molt important.

Aquestes consideracions m’han portat a furgar en la literatura i el cinema per comprovar com han repercutit en ambdós sectors unes pautes socials que m’atreviria a dir afecten tot l’entorn occidentalitzat i fins països en els quals no existia la pràctica de l’estiueig, però que actualment, potser degut a la fortalesa de les seves economies emergents i a la imparable globalització, s’han afegit a la tendència.

Una de les primeres obres que realment considero que parla de “vacances”, és la novel·la de Jules VerneDos anys de vacances”, del 1888.   Malgrat que es tracta d’un naufragi on un grup de nanos arriben a una illa deserta i s’han d’espavilar per sobreviure, l’argument es presenta com una aventura en la qual ells són veritables herois que aconsegueixen de superar els entrebancs i fer-se amb un vaixell per tornar a casa. No es pot negar que són unes “vacances” molt originals. L’any 1982 se’n va fer una pel·lícula d’animació emesa per TV3 el 1985.

Una novel·la que trobo molt escaient per al tema és “Mort a Venècia”, de Thomas Mann, escrita el 1912. L’escenari excepcional és la ciutat italiana que dona títol a l’obra. Vacances de famílies benestants, relacions circumstancials, amors prohibits, desitjos amagats, una epidèmia de còlera i una societat circumspecta que mostra un rostre al públic mentre encobreix unes intimitats censurables, si més no, en el moment on se situa la història. Evidentment, es tracta de vacances de gent amb prou mitjans per pagar-se els ostentosos hotels o balnearis, els llargs viatges i l’acompanyament de servei que requerien les elevades posicions dels estiuejants. D’aquesta novel·la se’n va rodar una pel·lícula que no desmereixia el relat original.

Ian McEwan , el 1948, va escriure  “El plaer del viatger” (The Comfort of Strangers ). La història també transcorre a la ciutat de Venècia, un lloc indiscutible d’estiueig i esbarjo cultural, però a ple segle XX, on una parella d’amants fugint de la quotidianitat s’hi desplaça per passar unes vacances. La coneixença d’una altra parella alterarà profundament l’estada a la ciutat. En el millor estil de McEwan, es van alternant moments d’una intimitat exuberant i parsimoniosa amb passatges tensionats per la presència dels altres.  El text, complex i detallista, es desenvolupa en clau ascendent i fins un pèl angoixant. En qualsevol cas, és una altra cara de les vacances, que no sempre resulten com les imaginem. La versió cinematogràfica es va estrenar el 1991, dirigida per Paul Schrader.

En la meva cerca literària sobre el tema m’he adonat que, malgrat que les novel·les siguin sobre l’època de vacances, no sempre les històries relaten moments fantàstics i arrauxats de divertiment extrem. Fins diria que moltes de les obres parlen més aviat de desenganys, angúnies i desil·lusions.

Ni les “vacances perpetues”, com és el cas de “Bon dia tristesa”, de Françoise Sagan , escrita el  1954, no són garantia de disbauxa i divertiment. L’argument relata la vida d’un pare vidu, frívol i superficial, i una filla adolescent, amb complicitat respectuosa, lliurats al plaer i a les despreocupacions, fins que una dona nouvinguda al cercle destarota la seva harmonia, interposant-se entre ells. De fons el Mediterrani i una vida folgada. La conseqüència de la interferència estranya, malgrat ser una amiga de la mare morta, és que la filla inicia una lluita per fer-la fora, tan cruel i perversa que ella mateixa en resulta afectada.

El meu admirat Ray Bradbury també va escriure una novel·la d’estiueig, el 1957:  “Dandelion Wine” . El relat, situat als anys vint, del segle vint, parla de las vacances d’un noi en un escenari fictici. Fa del protagonista un observador àvid i  li atorga la possibilitat de viure allò quotidià envoltat de fantasia com en una història de ciència ficció. Hi ha opinions en el sentit que Bradbury descrivia la seva pròpia pre-adolescència en aquesta obra.

Les vacances d’estiu no sempre són un moment de relaxament i esbarjo, com esdevé en la novel·la d’Haruki Murakami   Escolta la cançó del vent”, publicada el 1979. La història se situa a Tòquio, i el protagonista és un estudiant de vint-i-un anys que aprofita les vacances per rememorar la seva infantesa, recuperant amics i relacions bandejades de la seva vida per condicionants laborals, de distància o de voluntat. Coneixent l’autor, no podem descartar que en aquesta obra ens relati part de la seva adolescència i joventut. En qualsevol cas, l’estiueig es transforma en un retorn al passat que no sempre garanteix alegria i satisfacció.

Sense ser en clau d’aventura clàssica, Alex Garland va escriure   “La platja” el 1996. He comprovat que va tenir un gran ressò i va ser tot un èxit. El protagonista és un jove anglès que viatja a Tailàndia i al final s’embarca en la cerca d’una illa on sembla que hi resideix una comunitat de forans, com ell mateix, on es comenta sobre la possibilitat real de mantenir la natura en el seu estat més pur o contràriament si estem condemnats a destruir-ho tot, siguin quines siguin les conseqüències. Se’n va fer una pel·lícula el 2000 basada en aquesta obra.

El que sí he observat, en moltes de les novel·les  que parlen sobre vacances, és la preeminència de les relacions amoroses, en tots els sentits i a diferents nivells, des de la pèrdua de la ingenuïtat adolescent a l’obsessiva devoció adulta per l’inabastable. Semblaria que l’estiueig propicia comportaments no usuals, fins extraordinaris, que porten les persones a conduir-se de forma diferent i en ocasions exagerada de com són habitualment.

Fins la notable Patricia Highsmith ens parla d’ aquest període de l’any a la seva obra   “Small g: un idil·li d’estiu, publicada el 2004 (de forma pòstuma). En aquest cas descriu un conjunt de relacions equivocades o singulars, amb un component homosexual preeminent, amb la problemàtica del moment per aquest sector de la societat, tot i que alguns consideren que hi ha un aura massa positiva que s’allunya una mica del que ens tenia acostumats l’autora.

En una temàtica com aquesta no podien faltar els creuers, un mitjà d’estiueig que cada cop agafa més embranzida. Truman Capote  n’utilitza un per situar la seva història “Creuer d’estiu”,  escrita el 2005. Narra  les vacances d’una adolescent rica, que en un acte de rebel·lia  contra les disposicions familiars i  enamorada d’un noi pobre que no correspon a les seves expectatives, es vol quedar sola a Nova York, rebutjant d’acompanyar els seus pares a participar en un creuer per Europa. Tot plegat reportarà unes relacions familiars complicades. La noia perquè espera ni sap el què de la seva relació i els pares, sobretot la mare, que la manté al dia de tot el que esdevé en aquell sumptuós viatge.

Amb un títol que parla per ell mateix, Christine Angot ens ofereix “Una setmana de vacances”, del  2012. Ens trobem davant la història d’un home madur que passa uns dies de vacances als Alps en companyia d’una jove estudiant. Titllada per molts com una obra eròtica i per uns altres com una novel·la d’autor, en aquest cas d’autora, aborda una complicada relació que es va descobrint al llarg del text i de la qual no us en faré l’avançament.

I per introduir en la meva selecció un altre ambient típic de vacances, he inclòs l’obra de Liane Moriarty Nueve perfectos deconocidos”, del  2018.   Un estiu en un balneari de luxe en el que conflueixen  nou perfectes desconeguts, carregats amb les problemàtiques particulars, físiques i morals, i en el que esperen trobar la pau i l’harmonia que els manca. Al seu costat, el personal de la institució que també carrega amb els propis espectres vitals. L’aprofundiment en cadascun dels personatges és exhaustiu per revelar sense pietat les pregoneses inconfessables que els condicionen.

Dit això, em trasllado al món estricte del cinema i a banda de les pel·lícules que he esmentat de forma particular en algunes obres, m’agradaria destacar algunes cintes que han explorat el tema.

Vacances a Roma”, del 1953, dirigida per William Wyler. Conte de fades, gaire bé, en què una princesa passa uns dies a la ciutat i vol fer-ho desapercebuda, sense aconseguir-ho.  El títol pot donar lloc a confusió, perquè més que unes “vacances”, és una estada reial, un argument que es pot trobar en alguns films més moderns però d’un caire semblant: princeses en problemes enmig del proletariat.

Del mateix any, però d’un caire completament diferent és la pel·lícula “Les vacances del senyor Hulot”, del 1953, dirigida per Jacques Tati. Un personatge extravagant i singular que estiueja a la costa francesa, el qual gairebé no parla però mostra l’activitat d’un “turista” de l’època: platja, esports, excursions… Una cinta a voltes desconcertant i lluny dels cànons clàssics del cinema, fins i tot del de còmedia.

En contraposició a la candidesa de l’anterior proposo “La temptació viu a dalt”, del 1955, dirigida per Billy Wilder. Unes vacances a la ciutat. Dues persones en apartaments veïns, un home casat amb la família a la costa, i una jove model que gaudeix del pis d’una amiga. Embolics, insinuacions, situacions pintoresques tot per oferir-nos un divertiment total. Unes vacances atípiques però molt entretingudes.

Un altre exemple de vacances, en aquest cas, frustrades és “La nit de la Iguana”, del 1964, dirigida per John Huston i basada en una obra de teatre de Tenneessee Williams. Una cinta destacable pel realisme amb què tracta els viatges exòtics de l’època. Un grup de viatgeres, la majoria  granadetes, una joveneta  i una beata  radical es desplacen a Mèxic per gaudir d’unes vacances. Un guia turístic alcoholitzat no els ho posarà fàcil. Els residents a l’illa, cadascú amb les seves particularitats conformaran un quadre de personalitats singulars.  Una cinta que convidava, ja aleshores, a la reflexió sobre el tipus d’esbarjo escollit, les expectatives d’abocar tots els problemes en una estada curta i intensa en un lloc edènic i l’acompliment d’allò promès en l’oferta.

Que les vacances poden resultar esgotadores i fins i tot perilloses queda palès a la pel·lícula “Tauró”, del 1975, dirigida per Steven Spielberg. Una illa paradisíaca, una munió de turistes que hi fan cap cada temporada per gaudir de les meravelloses platges, tot un muntatge local per atendre els milers de visitants que s’hi apleguen cada estiu i un gran tauró blanc disposat a esgarrar-los la temporada. Ensurts, accidents, canalla implicada en la trama, morts i la captura de l’esqual que esdevé un veritable infern marí. Unes vacances inimaginables, no hi ha dubte.

Ja en un altre espectre cinematogràfic tenim “Les llargues vacances del 36”, del 1976, dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia. Es retrata la burgesia catalana durant els moments inicials de la guerra, en els seus llocs d’estiueig i les repercussions de continuar el programa establert amb el que això representa, sobretot per la quitxalla, que veu perllongades les vacances i pot gaudir d’una temporada d’esbarjo més llarga. Mentre alguns adults, viatgen cada dia a ciutat per seguir els esdeveniments.

Les illes paradisíaques són una constant en les pel·lícules de vacances. L’exotisme, l’aventura, la calma, són qualitats apreciades, tot i que, sovint es torcen les circumstàncies i pot passar el que esdevé a la cinta “Sis dies i sis nits”, del 1998, dirigida per Ivan Reitman. En aquesta cinta podem veure la cara bonica de les vacances enmig d’unes platges fantàstiques, gaudint de begudes exòtiques i menges exquisides, en un ambient càlid i grat, sense responsabilitats ni tensions, i la cara més negra quan els protagonistes pateixen un accident aeri enmig d’una tempesta i van a parar a una illa deserta fora de les vies de circulació d’avions i vaixells. A la supervivència obligada s’hi afegeixen uns pirates que li donen el toc d’aventura total al que estan sotmesos la parella principal. Tot acaba bé, però, i la comèdia resulta divertida i exuberant.

Un aspecte completament diferent de les vacances és el que ens presenta la cinta “Entre copes”, del 2004, dirigida per Alexander Payne. Dos amics es prenen uns dies d’esbarjo per acomiadar un d’ells que està a punt de casar-se, i emprenen  una ruta vinícola per Califòrnia. L’acompanyant està completament boig pels tasts de vi i no veu més que vinyes i cellers. El nuvi, contràriament, està disposat a conquerir alguna mossa de la contrada per posar un llacet d’or a la seva vida de solter. Tot plegat un sens fi de situacions compromeses, relacions difícils, confidències, vi a dojo i un final feliç que es el que toca.

La més estrafolària de la meva llista és sens dubte “Les vacances de Mr. Bean”, del 2007, dirigida per Steve Bendelack. Després de guanyar un viatge a Cannes, passant per Paris, Mr. Bean inicia un periple en tren amb una càmera en la que va filmant tot el que veu. Fa amistat amb un jovenet que s’ha perdut de la família i les peripècies per arribar a destí són incomptables i a quina més excitant. Acció, emoció, barbaritats i ni un moment de descans fins que s’acaba la cinta. No sé si jo definiria com a “vacances” el que viu Mr. Bean, però potser a algunes persones no els importaria l’experiència.

Us deixo els enllaços a tràilers i bocins d’altres cintes, sèries i audios sobre vacances per si en voleu fer un tast:

Películes: 

La mort de vacances” (1934) – “L’aventura”  (1960) – ”Estiu capritxós”  (1968) – “Estiu del 42”  (1971) – “Pauline a la platja”  (1983) – “Una habitació amb vistes”   (1985) – “Dirty dàncing”   (1987) – “Riu salvatge”    (1994) – “Se lo que hicistéis el último verano” (1997) – “L’exòtic hotel Marigold”  (2011)

Sèries:

Vacances al mar”   (1976-1986) – “Verano azul”  (1981) – “Els vigilants de la platja

Àudio conte:

Vacances d’estiu

Categories
audiollibres literatura llibres relats breus

Relats en català: “EL QUADRE”

Un conte d’Àngels Blasco Ros que “podria ser una història d’amor”.

EL QUADRE

Havia acceptat la proposta i m’havia regalat el seu somriure. Havia compartit un munt d’hores d’exposició dels seus encants,  deixant-se escrutar amb delectança per la meva mirada que recorria el seu cos àvida de revelacions.

     Els pinzells em governaven les mans, impulsats per les commovedores sensacions que em produïa la contemplació d’aquella obra, quasi perfecta, de la natura, i expressaven impacients el que jo sentia.

     N’estava tant d’il·lusionat amb el descobriment dels contorns sinuosos més recondits, que em deixava absorbir per complert. Un mes de confiar-me el privilegi del seu cos m’havia conduït  a un estat de servitud tal que cap imatge no adquiria significat sense la seva presència. Estava convençut que era la musa definitiva per a les meves creacions. Mai no havia interpretat els colors amb tanta llum, amb tanta intensitat, mai les formes no havien adquirit una delicadesa com la que espontàniament sorgia del meu fons.

     Els habituals del meu taller, persones íntimes, elogiaven entusiasmats l’excel·lència de la composició, a mesura que avançava, sense deixar de banda els atractius naturals de la model, que resplendia com un diamant en un encast de platí.

     Quan la llum d’aquell matí de juny va il·luminar l’obra finalitzada, vaig plorar, fruit d’una llangor generosa d’autocomplaença. Aquella imatge era la síntesi absoluta dels meus sentiments.

     Els propers, seduïts pel resultat,  clamaven per veure-la exposada en una galeria. M’exigien que en deixés gaudir tothom, d’una creació com aquella.

     La vaig reservar uns dies per contemplar-la en solitud, per amarar-me d’ella. Encara vaig esmerçar algunes pinzellades exigents per arrodonir la perfecció de l’obra de la qual jo mateix m’admirava.

     Mai res no és com un  desitja, i allò no n’era una excepció. Quan li vaig fer contemplar la tela acabada, la model, elogiant-me, però sense pertorbació, es va acomiadar de mi. D’una forma senzilla i, fins i tot, tendra, em va dir que havent finalitzat el quadre tornava a la platja.

Era professora de natació, ja m’ho havia comentat en conèixer-nos, la temporada estava en alça i les companyes i companys ja l’havien reclamada per reincorporar-se a la feina. Va marxar, va desaparèixer de la meva vida igual com hi havia penetrat. Un petó a cada galta i el seu número de telèfon a la meva llibreta de contactes, després d’abonar-li el convingut, era tot el que em restava, de la meva idolatrada.

     Vaig embogir. Ningú no contemplaria l’èxtasi dels meus sentiments més intensos, més sincers, per riure’s del meu fracàs sentimental. De la mà dels olis més foscos la sirena va esdevenir congre, i les dolces ones d’un mar blau van ser engolides fins a les profunditats més agrestes  del fons marí. La foscor em va arrossegar i em va trossejar la percepció.  D’aleshores ençà, només pinto natures mortes.

Fi

Podeun escoltar el conte en audio aquí.

Categories
literatura Personatge destacat

MANUEL DE PEDROLO: Rellegir un autor admirat

La narrativa que transita des de la senzillesa seductora a la complexitat extasiant.

Res no puc ni vull afegir al que s’ha dit i s’ha especulat sobre Manuel de Pedrolo, tret que per a mi és un dels primers referents literaris, a banda del respecte que em mereix el que conec d’ell com a persona a través d’articles periodístics, entrevistes dels anomenats experts i biografies diverses.

Amb tot, haig de comentar que admiro la versatilitat de la seva obra: poeta, dramaturg, novel·lista, traductor… exigent i de qualitat. Em captiva la profunditat dels arguments, la gosadia en el plantejament formal d’algunes novel·les  i, com assenyalo a l’enunciat, la capacitat de circular des d’una expressió planera i quotidiana a una de complexa i provocadora de la percepció de qui llegeix els seus escrits.

Abans de continuar, i essent poc original, vull deixar palesa la impressió que em va causar i encara em produeix El mecanoscrit del segon origenperquè tot i l’escenari apocalíptic en què es desenvolupa i que ara ens resulta tan quotidià, la vaig trobar, i encara la trobo, una història plena de tendresa i esperança.

Dit això, si he volgut dedicar un article del meu bloc a Pedrolo és perquè una de les coses que més m’ha impactat de la seva producció ha estat el tractament de les dones, protagonistes o secundàries.

Em seria impossible fer una anàlisi de la llarga llista de títols publicats d’aquest autor. Així, doncs, he decidit centrar-me en dues novel·les que m’han commogut, les quals fullejo de tant en tant, on les dones, diferents tipologies de dones, en són personatges centrals. Però vull parlar d’ell, o més ben dit, d’aquestes dues novel·les des de les sensacions que em va causar la seva lectura.

Em refereixo, en primer lloc, a Crucifeminació, a la contraportada de la qual la presenten com una obra experimental en la forma i el contingut. Potser és cert, perquè no es pot dir que sigui molt tradicional, però precisament aquest va ser un dels factors que va cridar la meva atenció.

El primer cop que vaig llegir-la vaig tenir la sensació que s’anava escrivint a mesura que jo la devorava. Una sensació de narració creixent, fins inquietant, que després d’unes pàgines minvava fent-me sentir com si me la prenguessin. Una primera part, en narració exterior, intrigant i provocadora que em va suscitar una compassió profunda per aquella noia penjada a la creu, un rebuig furibund cap els estaments oficials, laics i seglars, i una consternació per l’actuació del conjunt social aplegat a l’entorn de l’escenari, avergonyida de pensar que jo podria formar part d’aquella coral impresentable.

I després d’aquesta entrada passional i colpidora, la primera part s’acaba amb una nota prosaica i gairebé tècnica sobre els fets que no dona massa llum sobre l’esdevingut, i que ho qüestiona tot. Un xic desconcertant.

La segona part, retrocedint en la cronologia racional de la història, és una curiosa entrevista, en format de diàleg a quatre, per trobar la dona adequada per a un projecte en el qual semblen estar implicades autoritats i institucions de tot caire, que d’entrada es presenta com un estudi científic. La noia escollida té l’aparença, o m’ho va semblar a mi, d’una persona alliberada, independent i amb les idees clares de com vol viure. També acaba amb una nota en aquest cas referida a la procedència d’aquesta segona part, basada en un llibre publicat en un proper futur, i parla de l’autor, un personatge extravagant, desafiant i fins i tot irreverent, fins sacríleg, segons el defineixen, que acaba de mala manera. Fantasia per recolzar la fantasia, ho vaig trobar d’allò més interessant.

La tercera part, protagonitzada per un periodista-investigador, sembla realment un report professional. Es basa en una guia de l’actuació de l’informador i a mesura que avança l’acció a través d’entrevistes amb diferents testimonis dels fets va descobrint aspectes de la situació que individualment no són definitius, però que sumats resulten reveladors. És com un diari dels interrogatoris i l’informe, comentat per un narrador extern, em va arribar a desconcertar. Tot i que s’expressa amb una veu en tercera persona, les anotacions que en fa el protagonista estan redactades en primera persona, molt contundent. Em va semblar molt àgil aquesta combinació.

La quarta part és una confessió  del confessor que va intervenir en els singulars fets que envolten el misteri de la crucificada. Una carta on explica la seva renúncia i el desig de retirar-se a una vida senzilla i apartada per, curiosament, apropar-se més a Déu, a qui creu que ha abandonat. Acaba, com els altres apartats de la novel·la amb una nota del narrador on manifesta que hi ha un llibret d’un segle més tard on es desvetllen els lligams eclesiàstics del confessor penedit que arran la revelació in extremis d’un religiós proper decideix abandonar l’església.

I, finalment, en una nota del traductor es posa en qüestió l’ordre de les parts que no segueixen l’ordre formal de narracions més ortodoxes. Aquesta, per descomptat, no ho és.

Tot plegat em va semblar i continua fent-ho fascinant. És agosarada i atípica i, un tema que podria resultar carrincló, esdevé un relat d’una força i una passió engrescadora que no vaig poder deixar d’engolir. Verges, bruixes, criatures celestials, estaments enfrontats, dones estripades i un desafiament femení que s’amaga amb opacitat i mentides. Ho té tot per seduir, si més no, amb mi ho va fer i encara hi continuo.

A l’altre extrem del ventall narratiu hi col·loco la novel·la “Si són roses floriran”. Per a mi, un poema quotidià, d’un dramatisme cruel en ocasions, i d’una paisatgística social que m’enamora. Les dones d’aquesta història són més que de carn i ossos, són de foc i glaç, són de pedra i de núvol. Viuen encotillades en una societat ferotge i excloent que els hi ofereix poques oportunitats. Parlen quan poden, es mosseguen la llengua sovint i moltes, la majoria, han perdut la capacitat de somniar, han perdut la il·lusió.

En Pedrolo juga tota l’estona amb uns diàlegs punyents i reveladors que, amb poca descripció, de manera magistral, ens situen a cada escena en la intimitat dels personatges; els deixa que parlin, que es mostrin. El vertigen expressiu en els moments de confrontació, àgil i apassionada, brutal. La dolçor submisa dels entorns familiars, on petits i grans viuen barrejats sense gairebé espai per respirar, i on una paraula melosa pot amansir la fera de la convivència. La provocació de la naturalesa febril de la joventut i de la proximitat que ni la misèria pot aturar, defensada amb esforç i no sempre amb èxit. Un entorn desesperançat on un bri d’alegria és un premi al qual la majoria no poden accedir.

I quan estàs més embalada en el ritme de la història, en Pedrolo et deixa respirar i la trenca en diverses ocasions amb les reflexions ininterrompudes i més pregones d’un home turmentat i desmoralitzat que no veu ni la més minsa llum al final del túnel, que es veu tan perdut que considera la fugida com una bona solució i que busca en una dona de mala reputació allò que no troba a casa. La presentació, sense pauses, ni temps per respirar, trenca completament l’estructura dialogal i et deixa submergir en la personalitat corsecada del protagonista. Al meu parer, vibrant.

Potser un clàssic, no? Però la trobada entre el Santiago i la Mèlia és d’una bellesa expressiva i narrativa que captiva. La sensibilitat sense ser trivial, el lliurament a la fatalitat d’ambdós personatges, l’espontània confessió de les respectives dissorts fins un cert  alliberament davant l’acceptació de la realitat se succeeix en un ritme poderós, sense aclaparar, que t’atrapa i no voldries que s’acabés. La Mèlia és com un punt de llum en una fotografia en blanc i negre, potser una anti-heroïna, però lluita a la seva manera i amb una acceptació esgarrifosa contra la situació en què s’ha vist abocada i que defensa amb una ètica personal commovedora i alhora punyent.

Bé, una novel·la curta, si la comparem amb altres treballs de Manuel de Pedrolo, però d’una intensitat que enganxa fins consumir-la.

En tot cas, jo les considero molt interessants i com que està molt al dia això de recomanar llibres, us animo a llegir-les, en cas que no ho hagueu fet, o a rellegir-les aquest estiu. No són fàcils, aviso, però en Pedrolo no ho és, no ho era, per això escrivia com ho feia.

Com acostumo a fer en els meus articles, incloc alguns enllaços amb audiovisuals que parlen de Manuel de Pedrolo i que us el faran conèixer més profundament.

MANUEL DE PEDROLO – La vida (1918-1990)

“Vosté pregunta”, TV3, Manuel de Pedrolo

Arxiu TVE Catalunya: Avui es parla de mi: Manuel de Pedrolo | RTVE Play

Mecanoscrit del segon origen (trailer en català)