Categories
audiollibres Esdeveniments Relats

AUDIOLLIBRES EN CATALÀ D’ÀNGELS BLASCO ROS

PRIMER ANIVERSARI DEL CANAL ANBLARO PRAT

Fa més d’un any em vaig veure obligada, per circumstàncies sobre les que no m’estendré, a escollir entre escriure o llegir, o llegir molt menys. Escriure era vital i va sortir afavorit, però llavors vaig buscar la manera de substituir  la lectura física clàssica i la cerca em va duu als audiollibres.

No us podeu imaginar el que em va costar llegir sense llibres, sense percebre l’olor del paper imprès, sense acaronar els fulls verges oberts a la llum per mi, el tornar enrere unes línies per gaudir d’una frase, el contemplar làmines artístiques en llibres antics, o aqdmirar-me amb tipografies ja obsoletes amb lletres majors decorades com reliquiaris. L’esforç va ser titànic, però a la fi vaig comprendre que era la manera de continuar “llegint” tot el que volia, tot el que tenia al meu abast.

Poc a poc em vaig acostumar a escoltar, a concentrar-me per entrar en la història, com ho feia amb els llibres, també a separar la veu lectora, no sempre del meu gust, del que  audiollegia. Avui puc dir que em considero una audiolectora consumada, capaç d’endinsar-me en els mons dels relats (novel·la, teatre, poesia, assaig…), gairebé com quan llegia un text. Ja veieu que dic “gairebé”.

No us penseu que m’ha resultat fàcil, però m’he acostumat a aturar el so i assaborir una frase, o un paràgraf, a tornar enrere, si cal, per recuperar un moment, i a apreciar allò que m’està permès de fer, no a mortificar-me pel que no puc assolir. He aconseguit reunir una important audioteca, amb alguns títols en català (per sort cada cop més), que m’ofereix tant narracions clàssiques com actuals, i això és prou important, si més no, per a mi.

Va ser llavors, endinsada en aquesta dimensió de “nova lectora” que vaig valorar la importància de disposar de textos en català enormat “àudio” o podcast” o com li vulguin dir en un futur. La qüestió és que n’hi hagi perquè tothom pugui gaudir d’un llibre, encara que no sigui en el format del negre sobre blanc tan poètic.

En l’afany d’aportar el meu granet de sorra, vaig considerar la possibilitat de col·laborar amb alguns dels meus relats curts, en l’oferta audible d’escrits en català.

Encertada o no, vaig prendre la decisió de crear el canal ANBLARO PRAT, d’audiollibres en català, a YouTube. Es tracta de contes curts que he distribuït en quatre apartats genèrics:

PETITES REALITATS – Històries quotidianes de les quals qualsevol de nosaltres en pot ser protagonista. Fins avui, aquests son els títols inclosos en aquest apartat.

“A la terrassa del cafè” – La casualitat ens depara situacions inesperades. Algunes sorprenents, poques d’engrescadores.

“Aurora”– Parla dels afectes quotidians, dels moments significatius que ens marquen per sempre, que deixen empremta.

“De boca en boca” – El que ens diuen, el que entenem i el que comuniquem no sempre concorda.

“El que deixem pel camí” – Sovint retrobem persones del passat que han estat importants per a nosaltres, però inevitablement tots hem canviat.

“Enyor” – La pèrdua d’un ésser estimat ens estigmatitza per sempre, sovint s’enduu una part de nosaltres.

“Extrems reconciliats” – Enfortir les xarxes afectives requereix sempre d’esforç, però sovint la recompensa s’ho mereix.

“Final inesperat” – Fins la situació més desastrosa ens pot portar alguna sorpresa, eventualment agradable.

“Quasi una vida” – No és el temps, és la intensitat de la vivència el que importa. Un instant de felicitat és un tresor del qual no tothom en pot gaudir.

“Record de l’àvia – Petits detalls ens apropen a les persones que hem estimat i hem perdut.

CONTES DE CIÈNCIA-FICCIÓ, FANTASIA I TERROR – Relats  que s’aparten d’allò conegut, i ens transporten a indrets inesperats, a voltes esgarrifosos i ens fan conèixer éssers diferents en situacions inversemblants. De moment podeu gaudir-ne dels següents:

“Cataclisme còsmic” – Els científics avisen, però la majoria els ignora. Quan el dia arriba no estem preparats per rebre’l. Ni tan sols sabem si és un final o un principi.

“Inútil mirar enrere” – El destí sotmet els éssers humans a l’acompliment de proeses inimaginables.

“Investigació arriscada” – Quan es furga en l’inexplicable s’ha d’estar preparat per a tot.

“La cova” – La violència i l’avarícia no sempre porten al destí desitjat.

“Mitologia absurda” – El mite del barquer i de la mort des d’un extrem surrealista.

“Morfotransformació– No estem preparats per l’inesperat que, a vegades, irromp en la nostra vida.

“Natures Divergents” – L’e4nfrontament de dos universos fruit de la mateixa arrel.

“Obscuritat” – Sabem que pot arribar el moment crític, però preferim ignorar els senyals. El preu és alt.

“Producte defectuós” – Quan les expectatives es fan realitat no sempre ho fan com desitjaríem.

“Renaixença artificiosa” – Aconseguir el que desitgem no sempre ens proporciona la felicitat.

“Riscos laborals” – Sovint no sabem a què ens enfrontem i quan ho esbrinem ja és massa tard.

“Sota terra” – Què podem fer per combatre la por, auguri de desgràcies? Res? Cridar?

PODRIEN SER HISTÒRIES D’AMOR – Contes on els sentiments més autèntiques juguen un paper important en la vida dels protagonistes. No sempre de forma favorable. Son pocs perquè és complicat parlar d’amor sense banalitzar-lo.

“Cisca enamorada” – Una història de pèrdua i fidelitat fins al darrer extrem.

“Declaració” – Ell o ella, tots dos o qui sap? Una declaració d’amor no te gènere, no te amo.

“El quadre” – Sovint els sentiments ens dominen i sembla impossible defugir la seva influència.

“Intimitat compartida” – És en els pitjors moments quan els lligams íntims es posen a prova.

“L’Olimp en joc” – L’amor, la bondat, la bellesa sobreviuen en les pitjors circumstàncies.

“Més enllà del temps” – Hi ha sentiments que perduren en el temps, en la separació.

“Senzillament amor”  – L’amor perdurable, a vegades una quimera, en ocasions esdevé el motiu per viure, l’únic.

“Supragènere” – Un intent de desencotillar els sentiments de l’ortodòxia ancestral i obrir-los a la més absoluta llibertat.

PROSA DEL RELAT POÈTIC – L’expressió d’uns moments, records o vivències a cavall entre la realitat viscuda i el discurs versàtil de la poesia. Joc de paraules per expressar sensacions, records, passions.

“Acoblament harmònic” – El poder dels sentiments que ens mena a adoptar decisions quasi bé heroiques.

“Desig impossible” – Desitjar, un sentiment legítim, però sovint feridor. Pretendre l’inabastable ens fa infeliços i ens impedeix de gaudir del present, d’allò que sí tenim a l’abast.

“Essència” – Buscar refugi en la font de la vida és una alternativa.

“Un dia més” – Els sentiments més profunds difícils de comunicar.

D’altra banda, he inclòs alguns fragments d’autors i autores catalans, anteriors al segle XX, que m’han agradat. Espero afegir-ne alguns més el proper any. Evidentment, es tracta d’una selecció subjectiva i de ben segur no compartida per tothom. Però aquí els teniu:

“Desvari” – de Maria de Bell-Lloch

“El català de la Mancha” – de Santiago Rusiñol

“La fabricanta” – de Dolors Monserdà

“Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” – de Cristòfor Despuig.

D’altra banda, he inclós dues obres, versions en català, del meu admirat Howard Philips Lovecraft:

“El vell terrible”

“Hypnos”

Bé, aquest és el balanç del primer any de vida del canal ANBLARO PRAT d’audiollibres. Us asseguro que he gaudit de valent alimentant-lo.

Als que seguiu el canal, gràcies! Al que no el coneixeu, encara, us convido a visitar-lo.

Categories
Esdeveniments

AUDIOLLIBRES: Una moda? Una alternativa? Una necessitat?

Quan qualifico els audiollibres com a moda em refereixo al fenomen en si mateix, atès que la reproducció oral de fets reals o inventats gosaria dir que és tan antiga com la pròpia humanitat.

Imagino en principi grups de persones d’èpoques prehistòriques, després de les activitats de supervivència, reunides en coves i abrics naturals per guarir-se dels elements, més tard al voltant dels focs; en aquells indrets de repòs els més vells i experimentats transmetien les vivències de la comunitat, de ben segur alimentades per la imaginació individual.

Partint d’aquest fonament, veiem com l’evolució presenta formes i subjectes diferents encarregats de transmetre, a través de la parla,  fets viscuts en indrets propers i llunyans, històries rebudes d’altres xerraires i, en darrer terme, contes inventats d’arrels metafísiques, mitològiques o religioses per sorprendre i atraure els públics de cada moment, no necessàriament amb finalitats pedagògiques.

Els contistes, relataires, xerraires, poetes, joglars, comediants que recorrien els pobles i les ciutats foren els transmissors d’una informació de difícil accés per a la societat bàsica d’un bon grapat d’èpoques, en les quals la lectura i l’escriptura, de fet el coneixement en general, estava en mans d’una minoria privilegiada.

En aquest sentit vull destacar una entrevista a Boni Ofogo que afirma: “Quan es mor un ancià, es crema una biblioteca”. https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20151018/boni-ofogo-quan-es-mor-un-ancia-es-crema-una-biblioteca-4598463

Una funció, la de rondallaire que, encara que pugui semblar estrany, perviu fins avui, en àmbits de comunitats voluntàriament aïllades, majoritàriament per casos confessionals,  i en grups ètnics que conserven les tradicions ancestrals, malgrat l’empenta uniformadora de la globalització.

D’altra banda, quan em refereixo a l’audiollibre com a alternativa, ho faig des de la perspectiva d’eina relacional que s’afegeix a la diversitat de mitjans orals dels quals disposem els humans, val a recalcar que encara no tots, per accedir a la informació i al coneixement.

Crec que puc afirmar que la radiofonia, a finals del anys vint, va obrir una porta transcendental per acostar el coneixement, la informació i fins i tot la pedagogia a les societats sense accés a les fonts de coneixement més tradicionals. Ben cert que es disposava dels discs anomenats de pedra des de finals dels segles dinou, i del cilindre de fonògraf des de principis del segle vint, però la seva reproducció exigia uns aparells que la majoria de la gent no es podia permetre.

Per curiositat podeu veure aquest vídeo: Historia de la radio: inventor y evolución. https://curiosfera-historia.com/historia-de-la-radio/

No entraré a analitzar la qualitat de les transmissions o la intencionalitat de la informació. El cas és que per primer cop el gran públic disposava d’un mitjà relativament assequible per escoltar notícies dels successos esdevinguts en el seu entorn i en  d’altres països. A través de la ràdio s’escoltaven retransmissions teatrals, comentaris sobre llibres, espais de contes infantils i per a adults, fins en alguns programes s’hi podia participar si es disposava de telèfon.

Després, i mercès a l’evolució tecnològica es van afegir altres sistemes que permetien la reproducció oral i més tard també visual; fent memòria diria els discs de vinil, les cintes magnètiques, la televisió, les cassets. Tot i que aquests suports requerien reproductors especials, la gran oferta i varietat de productes assolida pels fabricants va situar-los a l’abast d’una gran majoria i es van popularitzar en pocs anys, sense desplaçar la ràdio com a mitjà important de comunicació. Tot plegat eren noves alternatives per a la comunicació.

L’arribada d’Internet va capgirar els límits imposats per les tecnologies conegudes. D’una forma meteòrica, a través de diferents plataformes, en evolució permanent, des d’un ordinador es podia accedir al cinema, al teatre, als esports, a la música, fins a la ràdio, a més de fonts d’informació que ara per ara semblen inesgotables. Però aquesta no era la revolució definitiva perquè els telèfons mòbils van reblar el clau permetent, des de la petitesa d’aquests enginys, gaudir de totes les possibilitats que s’ofereixen a les xarxes, més, si compten la fotografia.

Tots aquests avenços han accelerat la forma de viure, d’administrar els nostres horaris, de gaudir de les coses al nostre abast i durant un temps va semblar que la lectura de llibres tradicionals esdevenia la germana oblidada de les aficions. Asseure’s còmodament, agafar un bon llibre, novel·la, assaig, revista o conte esdevenia un impossible per a molta gent. El ritme trepidant imposat per un model exigent i de constants novetats excloïa la lectura de la llista de preferències d’un sector important de la societat. Fins alguns pessimistes es van atrevir a parlar de la mort del llibre.

Aquest article m’ha semblat interessant sobre aquest aspecte: “La muerte del libro”, El Historiador Roger Chartier, En Medellín. https://www.semana.com/entretenimiento/articulo/la-muerte-del-libro/88313-3/

L’audiollibre irromp en el panorama lector modernitzant el vell concepte de la transmissió oral, no com a substitut d’altres ofertes, jo diria que més aviat com una alternativa per acostar la lectura a sectors que es belluguen de forma principal per les “xarxes”, que valoren el temps i la forma d’aprofitar-lo fins l’extenuació. Llegir un llibre sense carretejar-lo tot el dia, o portar-lo penjat en una bossa a la bicicleta o a la passejada atlètica. Escoltar una novel.la mentre es condueix cap a la feina, àudio-llegir una obra durant un trajecte de metro de més de mitja hora. Reconec que poden ser maneres inacceptables per als més puristes de la lectura, però és una realitat, i crec sincerament que ha vingut per quedar-se.

En català, concretament, podeu trobar informació al respecte en aquest enllaç: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/accions_sensibilitzacio/audiollibres/

Per acabar, i no menys important, m’agradaria parlar de la “necessitat” de l’audiollibre. Els condicionants individuals, ja siguin congènits, accidentals o per desgast biològic, en qualsevol cas excloents de l’entorn lector tradicional, troben en l’audiollibre un substitut apreciat, una eina que els permet gaudir de la literatura, en particular, i els proporciona una via per accedir a la ingent producció d’obres originals en format podcast, en les que incloc els assaigs, les adaptacions radiofòniques, les pel·lícules comentades, el teatre, entre d’altres.

És una alternativa més. L’àudio-lectura és un fet i crec que molt profitós per a un important col·lectiu de lectores i lectores, lletraferits de mena, entre els que m’incloc.

Alguns enllaços sobre el tema:

ANBLARO PRAT

FUNDACIÓ CONTES PEL MÓN

PAIPORTA MÓN DE CONTES