Categories
audiollibres literatura llibres relatds breus Relats

“OBSCURITAT”, un conte de terror molt escaient per a la tardor.

OBSCURITAT, d’Àngels Blasco Ros

He estat absorbit per la foscor de la llarga nit d’hivern que senyoreja l’apartament. Per no haver, ni tan sols hi ha lluna. Els meus companys encara tracten d’esbrinar què ha passat.

Què ha de ser?

Les notícies avançaven una desfeta com aquella.  Les energies, escadusseres, cada cop eren més inaccessibles, bé ho eren per a les economies més desafavorides, és a dir, gairebé tota la humanitat, tret, és clar, d’uns milers de privilegiats.

Què fem?

Mormolaven per tot arreu, veïns i passants que s’havien quedat a la vorera, com estaquirots, en la més completa obscuritat.

De tots els balcons propers ens arribaven veus esgarrifades interrogant l’aire.

Un home, des de l’altre extrem de la plaça tractava de fer-se entendre: “Ha passat. Ens hem quedat sense llum; res no funciona. És un desastre. Els cotxes encara circulen, però fins quan?”.

Es veien les pantalles d’una gernació de mòbils tractant d’il·luminar l’entorn, lluitant contra l’inevitable.

Uns metres més enllà, esclafí un interrogant que tots teníem en ment: “I quan se’ns acabin les bateries i el combustible, què? I el menjar, com ens ho farem?

Una dona que portava una llanterna a la mà, s’esforçava per arribar al veïns: “De moment amb les làmpades de càmping, les llanternes, i les espelmes, anem fent. Algú sap on se’n poden trobar, per si de cas”. Fins rialles nervioses se sentiren com a resposta.

Una veu jove parlava amb més confiança: “Això durarà poc, ja veureu. Aviat tornarà la llum i tot es normalitzarà”. Rere seu sonava una música estrident, provinent a ben segur d’algun aparell amb certa autonomia energètica.

Els balcons es van omplir de llumenetes per acompanyar les solituds que l’obscuritat imposava, i durant les primeres hores hi havia encara un esperit positiu, fins i tot en els vianants que s’havien trobat aïllats al carrer i tractaven d’arribar als respectius domicilis ajudats pels fars dels cotxes que circulaven a poc a poc per no topar amb altres vehicles, a les cantonades sense semàfors.

A mesura que s’esmunyien les hores s’apagaven els punts de llum de balcons i finestres, els comentaris encoratjadors defallien de son, de cansament o de por.

Uns raigs blaus van atraure l’atenció del veïnat i es va escoltar una veu robotitzada, provinent d’un vehicle que circulava sense aturar-se enlloc, que demanava la col·laboració  dels ciutadans: “Quedeu-vos a casa, l’apagada és total. El consistori tracta d’esbrinar quina és la situació i què ens espera després d’això. Es veurà la forma de tenir la població informada. Sigueu cívics. Demà els establiments que puguin fer-ho obriran. Tractarem de solucionar-ho el més viat possible”.

Solucionar el què?

Va preguntar un dels meus companys de pis,  mentre començava a clarejar el que seria un dia d’hivern ennuvolat, gris, trist.

Ancorats al balcó, cercant llum i aire van escoltar-se les primers veus de persones esgarrifades i temoroses que no podien contenir la por i els brams.

Era allò l’apocalipsi?

Va preguntar el company més jove que plorava mentre repetia com una salmòdia: “Només tinc divuit anys, no hi ha dret, només tinc divuit anys…”

El va interrompre el plor encès d’un nadó  de ben segur afamat, la topada de dos o més vehicles a la cantonada on ja era impossible de transitar-hi,  i el terrabastall de vidres trencats i portes esberlades del supermercat de sota casa acompanyats d’aücs de bèsties barallant-se per aconseguir la presa.

Fi

Podeu escoltar el relat en video, format audiollibre, en aquest enllaç.

La versió en castellà aquí.

Categories
Esdeveniments literatura llibres Relats

“VINT-I-QUATRE HORES DE LA FAMÍLIA CAMINS”, d’Àngels Blasco Ros

Una novel·la quotidiana i alhora singular.

Aquí teniu la portada de la meva novel·la, la primera i espero que no sigui la darrera. Podría parlar-vos d’ella, però prefereixo que la descobriu vosaltres.

La presentació oficial serà a:

Lloc: Biblioteca Gòtic Andreu Nin, a La Rambla núm, 30

Dia:  22 de novembre vinent – 22/11/22

Hora:  18:30

Sereu benvinguts i benvingudes!

Booktrailer

Categories
audiollibres Esdeveniments Relats

AUDIOLLIBRES EN CATALÀ D’ÀNGELS BLASCO ROS

PRIMER ANIVERSARI DEL CANAL ANBLARO PRAT

Fa més d’un any em vaig veure obligada, per circumstàncies sobre les que no m’estendré, a escollir entre escriure o llegir, o llegir molt menys. Escriure era vital i va sortir afavorit, però llavors vaig buscar la manera de substituir  la lectura física clàssica i la cerca em va duu als audiollibres.

No us podeu imaginar el que em va costar llegir sense llibres, sense percebre l’olor del paper imprès, sense acaronar els fulls verges oberts a la llum per mi, el tornar enrere unes línies per gaudir d’una frase, el contemplar làmines artístiques en llibres antics, o aqdmirar-me amb tipografies ja obsoletes amb lletres majors decorades com reliquiaris. L’esforç va ser titànic, però a la fi vaig comprendre que era la manera de continuar “llegint” tot el que volia, tot el que tenia al meu abast.

Poc a poc em vaig acostumar a escoltar, a concentrar-me per entrar en la història, com ho feia amb els llibres, també a separar la veu lectora, no sempre del meu gust, del que  audiollegia. Avui puc dir que em considero una audiolectora consumada, capaç d’endinsar-me en els mons dels relats (novel·la, teatre, poesia, assaig…), gairebé com quan llegia un text. Ja veieu que dic “gairebé”.

No us penseu que m’ha resultat fàcil, però m’he acostumat a aturar el so i assaborir una frase, o un paràgraf, a tornar enrere, si cal, per recuperar un moment, i a apreciar allò que m’està permès de fer, no a mortificar-me pel que no puc assolir. He aconseguit reunir una important audioteca, amb alguns títols en català (per sort cada cop més), que m’ofereix tant narracions clàssiques com actuals, i això és prou important, si més no, per a mi.

Va ser llavors, endinsada en aquesta dimensió de “nova lectora” que vaig valorar la importància de disposar de textos en català enormat “àudio” o podcast” o com li vulguin dir en un futur. La qüestió és que n’hi hagi perquè tothom pugui gaudir d’un llibre, encara que no sigui en el format del negre sobre blanc tan poètic.

En l’afany d’aportar el meu granet de sorra, vaig considerar la possibilitat de col·laborar amb alguns dels meus relats curts, en l’oferta audible d’escrits en català.

Encertada o no, vaig prendre la decisió de crear el canal ANBLARO PRAT, d’audiollibres en català, a YouTube. Es tracta de contes curts que he distribuït en quatre apartats genèrics:

PETITES REALITATS – Històries quotidianes de les quals qualsevol de nosaltres en pot ser protagonista. Fins avui, aquests son els títols inclosos en aquest apartat.

“A la terrassa del cafè” – La casualitat ens depara situacions inesperades. Algunes sorprenents, poques d’engrescadores.

“Aurora”– Parla dels afectes quotidians, dels moments significatius que ens marquen per sempre, que deixen empremta.

“De boca en boca” – El que ens diuen, el que entenem i el que comuniquem no sempre concorda.

“El que deixem pel camí” – Sovint retrobem persones del passat que han estat importants per a nosaltres, però inevitablement tots hem canviat.

“Enyor” – La pèrdua d’un ésser estimat ens estigmatitza per sempre, sovint s’enduu una part de nosaltres.

“Extrems reconciliats” – Enfortir les xarxes afectives requereix sempre d’esforç, però sovint la recompensa s’ho mereix.

“Final inesperat” – Fins la situació més desastrosa ens pot portar alguna sorpresa, eventualment agradable.

“Quasi una vida” – No és el temps, és la intensitat de la vivència el que importa. Un instant de felicitat és un tresor del qual no tothom en pot gaudir.

“Record de l’àvia – Petits detalls ens apropen a les persones que hem estimat i hem perdut.

CONTES DE CIÈNCIA-FICCIÓ, FANTASIA I TERROR – Relats  que s’aparten d’allò conegut, i ens transporten a indrets inesperats, a voltes esgarrifosos i ens fan conèixer éssers diferents en situacions inversemblants. De moment podeu gaudir-ne dels següents:

“Cataclisme còsmic” – Els científics avisen, però la majoria els ignora. Quan el dia arriba no estem preparats per rebre’l. Ni tan sols sabem si és un final o un principi.

“Inútil mirar enrere” – El destí sotmet els éssers humans a l’acompliment de proeses inimaginables.

“Investigació arriscada” – Quan es furga en l’inexplicable s’ha d’estar preparat per a tot.

“La cova” – La violència i l’avarícia no sempre porten al destí desitjat.

“Mitologia absurda” – El mite del barquer i de la mort des d’un extrem surrealista.

“Morfotransformació– No estem preparats per l’inesperat que, a vegades, irromp en la nostra vida.

“Natures Divergents” – L’e4nfrontament de dos universos fruit de la mateixa arrel.

“Obscuritat” – Sabem que pot arribar el moment crític, però preferim ignorar els senyals. El preu és alt.

“Producte defectuós” – Quan les expectatives es fan realitat no sempre ho fan com desitjaríem.

“Renaixença artificiosa” – Aconseguir el que desitgem no sempre ens proporciona la felicitat.

“Riscos laborals” – Sovint no sabem a què ens enfrontem i quan ho esbrinem ja és massa tard.

“Sota terra” – Què podem fer per combatre la por, auguri de desgràcies? Res? Cridar?

PODRIEN SER HISTÒRIES D’AMOR – Contes on els sentiments més autèntiques juguen un paper important en la vida dels protagonistes. No sempre de forma favorable. Son pocs perquè és complicat parlar d’amor sense banalitzar-lo.

“Cisca enamorada” – Una història de pèrdua i fidelitat fins al darrer extrem.

“Declaració” – Ell o ella, tots dos o qui sap? Una declaració d’amor no te gènere, no te amo.

“El quadre” – Sovint els sentiments ens dominen i sembla impossible defugir la seva influència.

“Intimitat compartida” – És en els pitjors moments quan els lligams íntims es posen a prova.

“L’Olimp en joc” – L’amor, la bondat, la bellesa sobreviuen en les pitjors circumstàncies.

“Més enllà del temps” – Hi ha sentiments que perduren en el temps, en la separació.

“Senzillament amor”  – L’amor perdurable, a vegades una quimera, en ocasions esdevé el motiu per viure, l’únic.

“Supragènere” – Un intent de desencotillar els sentiments de l’ortodòxia ancestral i obrir-los a la més absoluta llibertat.

PROSA DEL RELAT POÈTIC – L’expressió d’uns moments, records o vivències a cavall entre la realitat viscuda i el discurs versàtil de la poesia. Joc de paraules per expressar sensacions, records, passions.

“Acoblament harmònic” – El poder dels sentiments que ens mena a adoptar decisions quasi bé heroiques.

“Desig impossible” – Desitjar, un sentiment legítim, però sovint feridor. Pretendre l’inabastable ens fa infeliços i ens impedeix de gaudir del present, d’allò que sí tenim a l’abast.

“Essència” – Buscar refugi en la font de la vida és una alternativa.

“Un dia més” – Els sentiments més profunds difícils de comunicar.

D’altra banda, he inclòs alguns fragments d’autors i autores catalans, anteriors al segle XX, que m’han agradat. Espero afegir-ne alguns més el proper any. Evidentment, es tracta d’una selecció subjectiva i de ben segur no compartida per tothom. Però aquí els teniu:

“Desvari” – de Maria de Bell-Lloch

“El català de la Mancha” – de Santiago Rusiñol

“La fabricanta” – de Dolors Monserdà

“Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” – de Cristòfor Despuig.

D’altra banda, he inclós dues obres, versions en català, del meu admirat Howard Philips Lovecraft:

“El vell terrible”

“Hypnos”

Bé, aquest és el balanç del primer any de vida del canal ANBLARO PRAT d’audiollibres. Us asseguro que he gaudit de valent alimentant-lo.

Als que seguiu el canal, gràcies! Al que no el coneixeu, encara, us convido a visitar-lo.

Categories
Esdeveniments Fantàstic

El món del “FANTÀSTIC” amo de la tardor 2021.

Es podria dir que el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  2021 (per a mi sempre serà de Sitges) va obrir les portes d’una tardor fantàstica. Es va recuperar la presencialitat dels actes del festival, punt de trobada indiscutible de professionals i fans del gènere, a més de curiosos  que es deixen portar per la màgia de l’espectacle, dins i fora dels escenaris o de les grans pantalles.

És excitant compartir sensacions colpidores en els visionats de cintes que es presenten especialment a Sitges; és engrescador destapar les capses de sorpreses, que no s’acaben mai.

Una magnífica oportunitat de gaudir de la participació d’experts en el fantàstic que amb les seves aportacions personals ens apropen les produccions fins la intimitat, parlo per exemple de l’entrevista amb la directora Mary Harron:

Ho considero un privilegi poder assistir a les presentacions, xerrades i exposicions que s’ofereixen paral·lelament a les projeccions i submergir-nos en l’atmosfera que, sense nau ni artefactes ens transporta a altres mons; diria que irreals però, ateses les circumstàncies actuals, les línies que els separen estan massa properes i sembla que tinguin la intenció d’envair-se l’un a l’altre.

No vull deixar de banda el gaudi d’una ciutat com Sitges que, més que mirar i viure el mar, ja viu en una dimensió aliena a la majoria de poblacions costaneres d’arreu del món. S’ha deixat seduir pel fantàstic, l’ha fet seu i s’ha lliurat a l’experiència novedosa i agosarada del gènere que viu en constant regeneració.

Només cal veure el regitxell de pel.lícules que es van presentar en aquesta edició: https://sitgesfilmfestival.com/cat/programa/pel_licules

Ara vull destacar la celebració de la 52ena Trobada Ter-Cat, de la Societat Catalana de Ciència Ficció, que tingué lloc el dia 16 d’octubre, celebrada a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. La primera després d’un any i més de sequera per culpa del que ens és de tots conegut. Un feliç retrobament que esperem no es vegi torbat per noves mesures restrictives.

Aquí teniu unes imatges de les intervencions de membres de la societat i convidats a l’acte.

El mateix dia, es va fer lliurament del Premi Manuel de Pedrolo de Ciència Ficció 2021, precedit d’una xerrada d’Edgar Cotes i Argelich sobre “Manuel de Pedrolo: punt final? Una història de la ciència-ficció catalana sobre la fi del món després del Mecanoscrit”. Una interessant exposició, fins i tot, massa curta, potser perquè no en tinc mai prou d’en Pedrolo.

Arnau Domènech, de Vic, va ser el guanyador de la 18ena edició del Premi Manel de Pedrolo de Ciència Ficció, amb l’obra “Indis de l’asfalt”.

Aquí teniu més detalls de l’acte: i del guanyador.

https://www.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/2021/arnau-domenech-guanya-el-18e-premi-de-narrativa-de-ciencia-ficcio-manuel-de-pedrolo-ciutat-de-mataro

A cavall entre octubre i novembre va tenir lloc el 27 Manga Barcelona.

Ho incloc en el meu recorregut fantàstic de tardor perquè crec que sovint s’oblida que és un viver de “fantàstics” en potència. Per algun lloc s’ha de començar i sovint el Manga/Còmic pot ser un pont molt interessant per arribar a la literatura en format tradicional (ho dic en el sentit més ampli de la paraula).

Veure tota aquella joventut, i no tant joves, mimetitzats en els seus personatges preferits, la presència d’editorials de còmics i de llibreries especialitzades, també d’exposicions, amb un públic completament lliurat, és gratificant.

Conec persones que, per limitacions d’aforament i per anar tard, no van poder accedir al saló. És genial!

El novembre va començar de forma espectacular amb el “42 1er Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona”. Reclamat, esperat, desitjat, què es pot dir? El director de l’esdeveniment, en Ricard Ruíz Garzón, del qual podria estar parlant una bona estona però no afegiria res que els “fans” del gènere no coneixeu, i els que no ho sou hauríeu de saber, ho va fer possible.

El somni va esdevenir realitat i vam poder amarar-nos amb les intervencions, presentacions de llibres, entrevistes, taules rodones, exposicions, xerrades de passadís, de la imponent llista d’experts/es en la temàtica fantàstica en tots els seus àmbits: creadors/es, editors/es, directors/es d’altres festivals, membres d’associacions lligades al gènere, autors/es de blocs, representants de formes de manifestació literària no escrites, i ja em perdonareu, perquè segur que me’n deixo, però el ventall era tan intens i interessant que encara em bull el cervell.

Vaig tenir l’oportunitat de participar en una de les taules rodones, la de “Noves Oralitats”, dirigida per Miquel Codony @Qdony, amb la intervenció d’Alex Pàez @InfinitoAlex i Inés Macpherson @InesMacpherson. Una veritable satisfacció ser una de les actuants en aquesta primera edició del festival.

No puc deixar de parlar de la creació dels Premis 42, el reconeixement a les obres i trajectòries de persones que es dediquen d’una forma o altra al gènere. Un petó molt especial a la Inés Macpherson, pel seu premi “Revelació en català”, amb qui he tingut el plaer de compartir taula rodona al festival i antologia de contes a “Extraordinàries”.

Comproveu vosaltres mateixos la categoria dels convidats en la pàgina “Transmèdia” del festival: https://www.barcelona.cat/festival42/ca/transmedia

Hi ha un bon assortiment de vídeos, àudios i fotografies dels esdeveniments més rellevants.

A nivell personal haig de dir que em va emocionar veure la gran assistència de públic als diferents actes, tot i que vull destacar que m’hauria anat bé tenir un holograma per doblar-me en diferents entitats, en certs moments, per poder assistir a totes les activitats que m’interessaven.

Dos dies després de començar el “42”, al País Valencià s’inaugurava el “Golem Fest”, una altra explosió de ciència ficció, fantasia i terror que es va allargar fins el 14 de novembre.

Presentacions de llibres, entrevistes, conferències, taules rodones, jocs, teatre, totes les eines per analitzar els diferents aspectes del fantàstic. Una llarga llista de convidats i convidades que podeu comprovar en l’enllaç: https://golemfest.es/va/llistat-d-autors/

Ja veieu que la tardor ha estat pletòrica del “fantàstic” sense distincions. Què puc afegir? Per als amants del gènere és una satisfacció veure que, encara que sigui a poc a poc, es perfila una actitud normalitzadora del fantàstic en l’univers literari i una proliferació d’editorials especialitzades que s’arrisquen en la promoció de nous autors, en traduccions de clàssics al català d’obres llarg temps esperades, a més de l’augment de llibreries on el fantàstic ja no és una anècdota; i, per descomptat, en la consolidació d’un públic lector i participatiu que dona fermesa al projecte.

Amb tot aquest ventall de bones notícies se’m fa difícil parlar de la pèrdua que representa la recent mort de Miquel Barceló. Jo, com tants d’altres, el vaig prendre com a guia, mai tan ben dit, en els primers passos dins el gènere i no ha deixat mai de ser una font consolidada per a consultes, un referent acreditat i valuós.

Només em veig amb cor de dir que sento una tristesa immensa. No conec ningú que emuli la seva vitalitat, entusiasme, coneixements, dedicació i passió pel gènere com ell, que va gosar portar el fantàstic, sobretot la ciència ficció, a l’àmbit universitari, diria que desafiant els sistemes més arcaics.

He trobat una conferència que va donar al País Basc que em sembla molt representativa del seu esforç per normalitzar el gènere i us poso l’enllaç com a homenatge a la seva tasca difusora:

Las dos culturas: ciencia ficción en la universidad’, por Miquel Barceló García.

Incloc altres enllaços que em semblen rellevants;:

La Vanguardia: article amb motiu de la seva mort.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20211123/7883645/mor-l-editor-i-escriptor-ciencia-ficcio-miquel-barcelo.html

Article i entrevista el 2015 de Nius diario:

https://www.niusdiario.es/cultura/miquel-barcelo-ciencia-ficcion-escritor-nova_18_3242145383.html

Categories
Relats

“Supragènere” – 2021, juliol.

Podria ser una història d’amor”. És així com ho veig, però vull anar més enllà.

En un intent d’allunyar els protagonistes de les cotilles genèriques m’obligo a un exercici per conformar una història que no és patrimoni de ningú en concret.

Els sentiments, les frustracions, les pasions no tenen un pronom en exclusiva, des del meu punt de vista.

No em resulta senzill, és clar, perquè tenim uns paràmetres molt arrelats en l’aspecte afectiu, però ens hem (m’haig… ho vull fer) d’acostumar a què no sigui “ell” o “ella” els únics que parlen.

Confio que aviat no serà la fisiologia qui marcarà la pauta, sinó la condició individual de cadascú, és a dir, on se situa un ésser voluntàriament per definir-se davant la resta, fins i tot, diria que per indefinir-se dins la globalitat.

Enllaç a:

Audiollibre “Supragènere”

Canal Youtube Anblaro Prat audiollibres.

LGBTIQ+ Definicio a la viquipèdia.

LGBTI Catalunya.

Categories
Esdeveniments

32è Premi Literari de Novel.la Ciutat de Mollerussa – Abril, 2020

En aquesta edició em van atorgar l’accèssit per la meva novel.la “Amics, relacions i secrets“. Una gran satisfacció.

El certamen de Mollerussa és un dels més antics vigents, i de gran prestigi. Enguany es van presentar 56 originals que optaven al premi.

Article premsa:

El Prat al dia

Categories
Esdeveniments

Extraordinàries – Les autores – Febrer, 2020

Un somni fet realitat. La publicació de l’antologia de Noves Autores de l’Insòlit.

El món del fantàstic, en català, de la mà de quinze autores.

“La carn vol carn” d’Aina R.S., “El conte” d’Eva Espinosa, “Perduda” de Laura Tomàs Mora, “Soc la llevadora” de Roser Cabré-Verdiell, “A dins” d’Anna Martínez, “Una de la marea”, de Maria Arazo, “Solastalgia”, de Gemma Martí O’Toole, “Si a flor d’aigua surt un peix”, d’Esperança Carrió, “NEAT”, d’Inés MacPherson, “El plor del fènix” d’Àngels Blasco Ros, “En perill d’extinció” de Cristina Xifra, “Comando butxaca” d’Elena Bartomeu Magaña, “Memento morí” de Gemma Nafria, “L’univers als seus ulls”, d’Elena Polanco, “Secrets” de Muntsa Mimó.

Direcció de l’antologia a càrrec de Ricard Ruiz Garzón.

Editorial: Males Herbes.