PRIMER ANIVERSARI DEL CANAL ANBLARO PRAT
Fa més d’un any em vaig veure obligada, per circumstàncies sobre les que no m’estendré, a escollir entre escriure o llegir, o llegir molt menys. Escriure era vital i va sortir afavorit, però llavors vaig buscar la manera de substituir la lectura física clàssica i la cerca em va duu als audiollibres.
No us podeu imaginar el que em va costar llegir sense llibres, sense percebre l’olor del paper imprès, sense acaronar els fulls verges oberts a la llum per mi, el tornar enrere unes línies per gaudir d’una frase, el contemplar làmines artístiques en llibres antics, o aqdmirar-me amb tipografies ja obsoletes amb lletres majors decorades com reliquiaris. L’esforç va ser titànic, però a la fi vaig comprendre que era la manera de continuar “llegint” tot el que volia, tot el que tenia al meu abast.
Poc a poc em vaig acostumar a escoltar, a concentrar-me per entrar en la història, com ho feia amb els llibres, també a separar la veu lectora, no sempre del meu gust, del que audiollegia. Avui puc dir que em considero una audiolectora consumada, capaç d’endinsar-me en els mons dels relats (novel·la, teatre, poesia, assaig…), gairebé com quan llegia un text. Ja veieu que dic “gairebé”.
No us penseu que m’ha resultat fàcil, però m’he acostumat a aturar el so i assaborir una frase, o un paràgraf, a tornar enrere, si cal, per recuperar un moment, i a apreciar allò que m’està permès de fer, no a mortificar-me pel que no puc assolir. He aconseguit reunir una important audioteca, amb alguns títols en català (per sort cada cop més), que m’ofereix tant narracions clàssiques com actuals, i això és prou important, si més no, per a mi.
Va ser llavors, endinsada en aquesta dimensió de “nova lectora” que vaig valorar la importància de disposar de textos en català enormat “àudio” o podcast” o com li vulguin dir en un futur. La qüestió és que n’hi hagi perquè tothom pugui gaudir d’un llibre, encara que no sigui en el format del negre sobre blanc tan poètic.
En l’afany d’aportar el meu granet de sorra, vaig considerar la possibilitat de col·laborar amb alguns dels meus relats curts, en l’oferta audible d’escrits en català.
Encertada o no, vaig prendre la decisió de crear el canal ANBLARO PRAT, d’audiollibres en català, a YouTube. Es tracta de contes curts que he distribuït en quatre apartats genèrics:
PETITES REALITATS – Històries quotidianes de les quals qualsevol de nosaltres en pot ser protagonista. Fins avui, aquests son els títols inclosos en aquest apartat.
“A la terrassa del cafè” – La casualitat ens depara situacions inesperades. Algunes sorprenents, poques d’engrescadores.
“Aurora”– Parla dels afectes quotidians, dels moments significatius que ens marquen per sempre, que deixen empremta.
“De boca en boca” – El que ens diuen, el que entenem i el que comuniquem no sempre concorda.
“El que deixem pel camí” – Sovint retrobem persones del passat que han estat importants per a nosaltres, però inevitablement tots hem canviat.
“Enyor” – La pèrdua d’un ésser estimat ens estigmatitza per sempre, sovint s’enduu una part de nosaltres.
“Extrems reconciliats” – Enfortir les xarxes afectives requereix sempre d’esforç, però sovint la recompensa s’ho mereix.
“Final inesperat” – Fins la situació més desastrosa ens pot portar alguna sorpresa, eventualment agradable.
“Quasi una vida” – No és el temps, és la intensitat de la vivència el que importa. Un instant de felicitat és un tresor del qual no tothom en pot gaudir.
“Record de l’àvia” – Petits detalls ens apropen a les persones que hem estimat i hem perdut.
CONTES DE CIÈNCIA-FICCIÓ, FANTASIA I TERROR – Relats que s’aparten d’allò conegut, i ens transporten a indrets inesperats, a voltes esgarrifosos i ens fan conèixer éssers diferents en situacions inversemblants. De moment podeu gaudir-ne dels següents:
“Cataclisme còsmic” – Els científics avisen, però la majoria els ignora. Quan el dia arriba no estem preparats per rebre’l. Ni tan sols sabem si és un final o un principi.
“Inútil mirar enrere” – El destí sotmet els éssers humans a l’acompliment de proeses inimaginables.
“Investigació arriscada” – Quan es furga en l’inexplicable s’ha d’estar preparat per a tot.
“La cova” – La violència i l’avarícia no sempre porten al destí desitjat.
“Mitologia absurda” – El mite del barquer i de la mort des d’un extrem surrealista.
“Morfotransformació”– No estem preparats per l’inesperat que, a vegades, irromp en la nostra vida.
“Natures Divergents” – L’e4nfrontament de dos universos fruit de la mateixa arrel.
“Obscuritat” – Sabem que pot arribar el moment crític, però preferim ignorar els senyals. El preu és alt.
“Producte defectuós” – Quan les expectatives es fan realitat no sempre ho fan com desitjaríem.
“Renaixença artificiosa” – Aconseguir el que desitgem no sempre ens proporciona la felicitat.
“Riscos laborals” – Sovint no sabem a què ens enfrontem i quan ho esbrinem ja és massa tard.
“Sota terra” – Què podem fer per combatre la por, auguri de desgràcies? Res? Cridar?
PODRIEN SER HISTÒRIES D’AMOR – Contes on els sentiments més autèntiques juguen un paper important en la vida dels protagonistes. No sempre de forma favorable. Son pocs perquè és complicat parlar d’amor sense banalitzar-lo.
“Cisca enamorada” – Una història de pèrdua i fidelitat fins al darrer extrem.
“Declaració” – Ell o ella, tots dos o qui sap? Una declaració d’amor no te gènere, no te amo.
“El quadre” – Sovint els sentiments ens dominen i sembla impossible defugir la seva influència.
“Intimitat compartida” – És en els pitjors moments quan els lligams íntims es posen a prova.
“L’Olimp en joc” – L’amor, la bondat, la bellesa sobreviuen en les pitjors circumstàncies.
“Més enllà del temps” – Hi ha sentiments que perduren en el temps, en la separació.
“Senzillament amor” – L’amor perdurable, a vegades una quimera, en ocasions esdevé el motiu per viure, l’únic.
“Supragènere” – Un intent de desencotillar els sentiments de l’ortodòxia ancestral i obrir-los a la més absoluta llibertat.
PROSA DEL RELAT POÈTIC – L’expressió d’uns moments, records o vivències a cavall entre la realitat viscuda i el discurs versàtil de la poesia. Joc de paraules per expressar sensacions, records, passions.
“Acoblament harmònic” – El poder dels sentiments que ens mena a adoptar decisions quasi bé heroiques.
“Desig impossible” – Desitjar, un sentiment legítim, però sovint feridor. Pretendre l’inabastable ens fa infeliços i ens impedeix de gaudir del present, d’allò que sí tenim a l’abast.
“Essència” – Buscar refugi en la font de la vida és una alternativa.
“Un dia més” – Els sentiments més profunds difícils de comunicar.
D’altra banda, he inclòs alguns fragments d’autors i autores catalans, anteriors al segle XX, que m’han agradat. Espero afegir-ne alguns més el proper any. Evidentment, es tracta d’una selecció subjectiva i de ben segur no compartida per tothom. Però aquí els teniu:
“Desvari” – de Maria de Bell-Lloch
“El català de la Mancha” – de Santiago Rusiñol
“La fabricanta” – de Dolors Monserdà
“Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” – de Cristòfor Despuig.
D’altra banda, he inclós dues obres, versions en català, del meu admirat Howard Philips Lovecraft:
Bé, aquest és el balanç del primer any de vida del canal ANBLARO PRAT d’audiollibres. Us asseguro que he gaudit de valent alimentant-lo.
Als que seguiu el canal, gràcies! Al que no el coneixeu, encara, us convido a visitar-lo.
Àngels Blasco Ros 