fotografia
“Extraordinàrias”,
-

Segueixo amb la meva exploració de les pel·lícules rodades a Barcelona, en la seva totalitat o en part, de produccions estrangeres i/o co-produccions, i en aquest segment em cenyeixo a les obres compreses entre els anys 1975 i el 2000. La primera part la podeu revisar aquí mateix. Referent a l’àrea de rodatge, quan la
-
Admeto que és un districte que conec poc. No és per cap motiu discriminatori, no ho penseu, és senzillament perquè no ha estat dins el meu entorn laboral i no m’he relacionat amb gaires persones de la zona (per algun motiu que no us sabria explicar sempre he tirat més cap al sud de la
-

El dibuix fet somni, diria jo, resumint-ho fins a la mínima expressió. És clar que també es podria interpretar com el somni fet dibuix. Escher aconsegueix impressionar-me tantes vegades com contempli la seva obra. Provoca les sensacions visuals de tal forma que cap dels seus treballs em deixa indiferent. Com podeu observar, en aquesta darrera
-
M’agrada passejar per Barcelona i observar els grans contrastos en la seva arquitectura. L’avinguda Icària, després de la remodelació del barri amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, és un d’aquests llocs que conviden a la reflexió. S’ha assolit allò què es pretenia en projectar-la? És evident que hi ha edificis singulars i les pèrgoles
-
Vaig contemplar un capvespre a Montjuïc embolcallat en la llum torbadora d’aquells breus instants. La màgia de l’hora baixa transforma l’ambient conferint a les impertèrrites estructures un aire de fantasia que fascina.



