M’agrada passejar per Barcelona i observar els grans contrastos en la seva arquitectura.
L’avinguda Icària, després de la remodelació del barri amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, és un d’aquests llocs que conviden a la reflexió.
S’ha assolit allò què es pretenia en projectar-la?
És evident que hi ha edificis singulars i les pèrgoles centrals son originals, però he observat que les alçades fixades per al conjunt comencen a no respectar-se (en algunes noves construccions) i això pot acabar desfigurant l’estètica proposada inicialment.
És àmplia, espaiosa, grans voreres, parcs al voltant, el mar a prop, però jo em pregunto: “Fa realment barri?”.
Enllaços:
El Pais: “Barcelona capital mundial de l’arquitectura el 2026”
Pobles de Catalunya: Pèrgoles de l’Avinguda Icària, Barcelona
Revista d’Etnologia de Catalunya: Article de María Gabriela Navas Perrone: “Viatge al barri d’Icària”
Àngels Blasco Ros 