art
-

No puc negar que és l’admiració la que em porta a parlar de Jaume Plensa. La delicadesa de la seva monumentalitat em produeix una sensació tan forta com si els materials pesants i consistents amb els que treballa esdevinguessin teixits de seda o gasa de les més fines i transparents. Comproveu-ho a “Invisibles”, del Palacio
-
Un artista, tot i que aquest apel.latiu no li fa tots els honors que mereix, que mai no em deixa indiferent. La seva gosadia combinada amb una sensibilitat punyent per tot allò que l’envolta aconsegueix obres que remouen els sentits i generen sentiments a voltes contradictoris. Tot i que està previst mantenir l’exposició fins el


