Àngels Blasco Ros

Una mirada personal i un plaer de l’estiu

No me la vull perdre, haig de passejar per aquests carrers fets fantasia que la voluntat d’unes persones magnífiques fa possible.

Fent una ullada al passat, aquí us comparteixo una fotografia, treta del programa oficial, on apareix la decoració de l’entrada al carrer Santa Eugènia, la festa major de l’any 1935. Em sembla impressionant.

Reconec que els darrers anys, malgrat que normalment hi vaig a primera hora del matí, no puc evitar les aglomeracions, tant de locals com de forans, que inunden els carrers com la pujada d’un riu en època de pluja. Però l’esforç s’ho val.

Em fascina contemplar el que la imaginació i tenacitat dels habitants dels diferents barris són capaços de pensar, recollir, manipular, transformar i esculpir materials, molts del quals de reciclatge, per aconseguir les decoracions que en travessar-les ens fan somniar, tant a menuts com a grans.

No puc evitar, en recórrer els carrers, fer algunes fotografies que, els que em coneixeu sabeu com m’agrada, per tenir un record d’aquelles escenes que m’han agradat, o m’han commogut o m’han sorprès.

Aquest any no n’és una excepció, per exemple, aquí en teniu una que m’atreu pel toc irònic captat amb la càmera: d’una banda prohibició d’entrar al món fantàstic, de l’altra… observeu el senyal de tràfic.

Una decoració que m’ha fer riure de valent és la de la Plaça de Gràcia amb el seu “Guarnit de merda”. No he pogut estar-me d’immortalitzar aquell parell de mosques al voltant d’una cagarada gegant. Què voleu? En les nostres tradicions l’escatologia hi té un lloc destacat.

Una figura que rarament falta a les decoracions dels carrers de Gràcia és el “drac”. Enguany me n’enduc un parell d’imatges, ben diferents però molt aconseguides:

El món de la fantasia hi té una representació important i vull compartir amb vosaltres algunes imatges que m’han agradat força, unes per la bellesa i les altres per l’horror que inspiren, però molt ben assolides, algunes podríem considerar-les petites obres d’art.

Vull fer un especial èmfasi en la decoració del carrer Perill. Si el comparem amb carrers de guarniments espectaculars, és d’una senzillesa commovedora, però, precisament m’ha captivat el motiu i el desenvolupament de la història. “Les floristes de la rambla”, un tema que ha inspirat més d’una obra literària, i la seva relació amb el modernisme de Gaudí a través d’alguns objectes de l’època: una font, un fanal, una entrada de metro.

Les reflexions històriques que es poden llegir en les paradetes de flors emulant les de les Rambles m’han agradar força. Em sembla una forma encertada d’apropar el visitant al moment històric.

Sense oblidar la bellesa de les flors que componen l’escenografia.

Només és una opinió particular, però, per part meva “felicitats” per l’elecció de la temàtica i el seu desenvolupament.

Per acabar, i per deixar-vos una mica immersos en els misteris que amaguen alguns carrers, us deixo una imatge suggeridora. Una porta sempre ho és, no us sembla?

Salut i fins aviat!