Haig d’admetre que, fins fa poc, el nom de Max Roqueta era un més de la meva llista d’afers pendents per aprofundir-hi. N’havia llegit alguna cosa, però en tenia ganes de més.
Confesso que la llista de què parlo comença a ser prou llarga com perquè admeti que molts dels propòsits, en ella descrits, hauran de conformar-se en rebre petites ullades, però, què hi farem? No es pot tenir tot.
En el cas d’en Max Roqueta se’m va presentar l’oportunitat de realitzar un taller sobre aquest autor, al Centre d’Agermanament occitano-català, a Barcelona, de la mà del professor Jaume Figueres i Trull, un coneixedor profund de la vida i obra d’en Roqueta, i no m’ho vaig pensar dues vegades.
Si ja m’havia atret prou per incloure’l a la meva llista d’interessos pendents, ara, després de l’oportunitat que se’m va presentar d’endinsar-me, una mica més, no prou, en el treball creatiu d’aquest poeta, novel·lista, assagista, dramaturg, articulista, activista lingüístic, professor, i altres activitats difusores de la llengua d’Oc que, de ben segur em deixo, confesso que m’he enamorat de la seva excel·lència descriptiva.
Tant la prosa com la poesia de Max Roqueta, que he tingut l’ocasió de llegir, m’ha fet viure de tal manera l’ambient, les accions i els sentiments que emplenen les històries que narra, en un o altre format, que les he fetes meves, les he gaudit i les he patit com si fossin vivències pròpies. Els paisatges i els paisans del seu estimat Argelièrs se’m figuren propers i fins familiars. L’occità és un tresor que ens arrela a la terra i als orígens. Un patrimoni que cal protegir i difondre.
Bé, no vull posar-me massa sentimental i, com que no puc traslladar-vos, tal com voldria, les sensacions experimentades, us ofereixo un tastet d’algunes de les seves creacions.
En primer lloc, uns poemes i/o fragments de la seva poesia de dos èpoques diferents: una és del 1937 i l’altra del 1995.
He trobat una petita joia. És un vídeo on el propi Max Roquetta recita alguns dels seus poemes: podeu escoltar-lo aquí.
Les seves paraules i els seus sentiments seran més explícits que allò que jo pugui afegir.
Pel que fa a la prosa, extensa com la seva pròpia vida, tant en la novel·lística, com en l’assaig i el text periodístic, em centraré en la narrativa. Aquí teniu algunes imatges dels seus llibres, una minsa representació.
Us vull deixar un bocí d’una de les seves obres
Us poso l’enllaç a un fragment llegit per ell mateix del passatge “La mòrt de Còstasolana”, de VERD PARADÍS.
Tot seguit hi ha una entrevista que li van fer el 1998 on parla de la seva vida, d’anècdotes, vivències, de com conjugar la professió de metge amb la poesia, la creació literària en general i l’amor a la llengua. Escolteu-la aquí.
M’excuso perquè amb la meva curta exposició no puc retre tot l’homenatge que m’agradaria per en Max Roqueta, però volia deixar palesa la profunda impressió que m’ha causat tant la seva vida, com la seva obra.
Tot seguit incloc alguns enllaços que potser us interessaran:
Fins aviat!
Àngels Blasco Ros 
Deixa un comentari