Àngels Blasco Ros

Deu ser veritat allò de “Tot arriba per a qui sap esperar”. I si no ho és, benvingut sia.

Parlo de la meva novel·la de la capçalera, premiada, però no celebrada perquè la COVID es va creuar en el seu camí.

No vaig poder recollir, personalment, el guardó atorgat: “Accèssit PREMI LITERARI CIUTAT DE MOLLERUSSA 2020”, pels motius de tots coneguts. Tampoc no la van poder publicar perquè, ateses les circumstàncies, no hi havia fons per fer-ne l’edició.

Ara, però, ha arribat el moment d’exposar-la al criteri del públic i deixar que visqui i que s’enfronti als afalacs i les crítiques dels lectors. M’agradaria pensar que l’espera l’ha fet madurar, com el bon vi. O no. Qui ho sap?

Que us puc dir de la història? Poca cosa, just per fer-vos-en una idea. Doncs…

“Una situació quotidiana que esdevé especial, tensa, fins colpidora. Un  grup d’amics, d’aquells de tota la vida, es troben aquella tarda, com des de fa un munt d’anys, al local de l’Adrià. Res de l’altre món.

A fora una tempesta meteorològica altera les rutines ciutadanes, complicant-se fins deixar el poble a les fosques. A l’interior, una tempesta emotiva sacseja el grup fins posar en evidència que la coneixença que creuen tenir els uns dels altres és una fal·làcia.

Afloren retrets amagats, deutes pendents, recriminacions contingudes i també algunes veritats que fereixen més que un tret de pistola.

L’Adrià, d’alguna manera custodi de l’harmonia col·lectiva, no ho pot impedir, sobretot perquè ell mateix n’és el protagonista involuntari d’aquella desfeta”.

I… ja n’hi ha prou. Hi ha un vídeo que en parla AQUÍ.

Ara us vull convidar a la presentació d’aquests obra. Tot seguit en teniu els detalls:

El lloc ja és d’allò més interessant, potser poc ortodox per a la presentació d’un llibre, però els que em coneixeu sabeu que és molt important per a mi, i els que no tant…

Espero que m’acompanyeu en aquesta presentació/celebració.

Fins aviat, amics!