Categories
Reflexió Relats

PRONOMS: INCONGRUÈNCIA DEL GÈNERE?

Reflexió sobre pertinença de gènere.

Pot sonar estrany, i de ben segur que és una qüestió personal, però a mesura que escric m’adono que el llenguatge no camina a la mateixa velocitat que les necessitats reals dels individus. Em refereixo aquí als pronoms (abans personals, ara forts/febles, demà qui sap què), el quals considero  que, en alguns casos, no representen el “gènere” amb el que designen.

La naturalesa d’algunes persones, cada cop més, està sacsejada, actualment,  per un moviment de transformació dels paràmetres definitoris de la pertinença fisiològica dels humans, fins ara basada en la distinció morfològica originària: mascle o femella.

 El moviment LGTBIQ+ que engloba els col·lectius de lesbianes, gais, trans-sexuals, bisexuals, intersexuals, queer i més, pugna per enderrocar les velles assignacions limitades a uns paràmetres de base fisiològica primària, quan no moralista.

Per declaracions, articles, llibres i moviments, entenc que d’alguna forma les limitacions lingüístiques són un topall per a la lliure diversitat de gènere i, com a conseqüència, una determinada part de la societat veu discriminada la seva voluntat de pertinença.

Darrerament, he estat revisant enquestes, formularis d’inscripcions a entitats, a seminaris, a cursos, obertures a comerç digital, plataformes de serveis, entre d’altres, i he confirmat que quan s’arriba a l’apartat sexe/gènere del client/estudiant/subscriptor… (aquí no entro en si cal o no) hi ha les dues definicions clàssiques: home/masculí o dona/femení (per sort han descartat allò de “varón o hembra/mascle o femella”). En alguns casos, haig de dir que també inclouen una tercera opció “altres”, però reconec que és un terme que encara no sé si em causa estupor o tristesa. En qualsevol cas, no comprèn el total de la societat, si més no, no ara, i al meu entendre, tampoc de forma respectuosa. Potser ha arribat el moment de deixar de banda aquest paràmetre? Cal buscar solucions inclusives?

Veiem doncs que mentre que el singular de la primera persona, és a dir el “jo” (jo t’estimo), o de la segona persona, el “tu” (tu m’estimes) podríem dir que són a-sexuats, fixeu-vos en el quadre comparatiu de diverses llengües (no n’excloc cap altra, si assenyalo aquestes és per una qüestió d’espai i perquè em són més properes):

CatalàCastellàGallecFrancèsAnglèsItaliàPortuguèsAlemanyLLatí
         
JoYoEuJeIIoEuIchEgo
TuTuTiTuYouTuTuDuTu

Ara bé, quan arribem al singular de la tercera persona ell/ella la designació, en molts casos,  es bifurca en dues direccions: masculí i femení. No incloc aquí el neutre per a les designacions d’objectes perquè, en aquest cas, no ho considero rellevant i s’hauria de tractar en un altre context d’anàlisi.

He recollit un quadre exemple d’aquestes diferències, a més de les dels plurals,  en el qual s’observen aquells pronoms que mantenen l’a-sexualitat i com, en la mateixa persona, d’altres es bifurquen, segons quines accepcions.

CatalàCastellàGallecFrancèsAnglèsItaliàPortuguèsAlemany
        
El /ellaEl/ellaEl/elaIl/elleHe/sheLui/leiEle/elaEr/sie
NosaltresNosotros / NosotrasNósNousWeNoiNósWir
VosaltresVosotros /VosotrasVósVousYouVoiVocêsIhr
Ells/ellesEllos/ellasElesIls/ellesTheyLoroElesSie

Bé, està clar que en el singular de la tercera persona tots coincideixen a separar la designació per sexes clàssics. En el cas dels plurals moltes llengües tenen una designació comuna per als plurals de la primera i segona persona, tret del castellà que hi manté la diferenciació. Per als plurals de la tercera persona també el català i el francès fan distincions entre sexes clàssics.

La qual cosa, si atenem les necessitats reals de la societat per designar la naturalesa fisiològica dels seus membres, empeses pels canvis existencials i biocientífics, que ja s’experimenten actualment, es dona el cas que amb aquestes mancances designatives s’invisibilitza  un sector important i emergent del col·lectiu humà.

Ens trobem doncs en una cruïlla transcendent, al meu entendre. Mantindrem encotillats els llenguatges en unes designacions que exclouen ja una part de la societat? Obrirem definitivament els llenguatges, encara que resulti difícil i complex, a una nova realitat? És de valents, és clar, adoptar mesures tan radicals, però si no ho fem estem exposats a què, com en anteriors ocasions, la societat vagi per davant, en aquest cas, de les filologies quotidianes.

Dic això des d’una preocupació personal i sense propòsit de ser impertinent ni pensar que la meva visió és més ampla que la d’experts que estic segura estan ja treballant en aquesta qüestió.

Bé, com que el que m’agrada és escriure relats, breus o extensos; en aquesta ocasió n’he escollit un de curt. És una exercici narratiu a-sexuat on el protagonisme és una incògnita  que manté el discurs. Ell o ella? Ell o ell? Ella o ella? La totalitat?

DECLARACIÓ

Per què? Per què em costa tant obrir-me a tu? Sé el que sento i el que m’empeny a tu, cada cop amb més intensitat, però no t’ho se explicar, no et se traslladar la força dels sentiments que dominen cada una de les meves accions, de les quals tu n’ets receptacle.

Per amagar aquesta incapacitat de trobar paraules per fer-te saber què em mou, què em pertorba, què m’importa, t’ho dono tot. És un recurs poc creatiu, ja ho se, però ho faig.

Vols que mantinguem el secret de la nostra relació fins obtenir el treball que t’interessa, i he accedit malgrat que el veure’t cada dia a la feina i no poder-te besar o acaronar-te em produeix un dolor insuportable. Però no t’ho se transmetre sense exposar la nostra relació, sense que sembli un acte de coacció del teu somni, i em sotmeto a l’exigència d’aquesta oportunitat venturosa per a tu. L’orgull del teu assoliment compartit serà el meu premi.

Vols que tinguem dos fills, tan aviat com puguem viure plegats,  i malgrat que  per a mi no és important, consento en el desig  en apreciar el teu entusiasme i tinc la seguretat que després no podré viure sense ells. Amb tot, no he sabut transmetre’t el perquè de la meva aparent indiferència inicial, i deploro que tu puguis tenir alguna reticència amagada sobre la meva devoció per la canalla.

Vols residir en una casa a rural, per criar-los en la natura i per treballar a prop d’ells, perquè les feines ens ho permetran.  Jo, amant de la ciutat, m’avinc al trasllat d’ambient perquè adverteixo com n’és d’importat per a tu el benestar de la llar i, ara, encara que tu sovint tens dubtes, se que seré feliç en l’ambient que crearem per a la nostra família. T’ho hauré de demostrar amb fets, perquè els mots  no m’obeeixen.

Vols ser el més important per a mi, i ho ets, però no et se participar la magnitud dels meus sentiments, no tinc el teu do de paraula que m’embolcalla, quan em parles, com  un mantell de vellut protector. Hauré de confiar que els meus ulls, els meus llavis i tot el meu cos siguin missatgers avinents de la profunditat del meu sentir, de la meva adoració.

Podeu escoltar el relat, si ho preferiu, a través de l’enllaç al meu canal d’audiollibres: DECLARACIÓ

Haig de confessar que, degut a moltes de les meves relacions, molt bones relacions, fa temps que aquesta qüestió em preocupa. M’agradaria pensar que, ben aviat, fins i tot les persones que no vulguin estar incloses en les tradicionals designacions sexuals o de gènere podran tenir el seu propi espai en les lingüístiques actualitzades.

Com acostumo a fer, incloc alguns enllaços que considero interessants per al tema:

Nacions Unides: drets humans

Comisión europea

Amnistia Internacional:

Associació catalana d’asexuals:

Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales, Intersexuales i más

Per Àngels Blasco Ros

Escric, faig fotografies de tot allò que m'interessa, em fascina l'art, des del prehistòric fins al post posmodern (si és que existeix) i tracto de gaudir al màxim de tot. Encara que em preocupa, i molt, el caire d'algunes actituds i l'acceptació de radicalitats que em sorprèn observar a l'actualitat. Tots som iguals i alhora diferents, no és aquesta la bellesa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s