Àngels Blasco Ros
-

No puc negar que és l’admiració la que em porta a parlar de Jaume Plensa. La delicadesa de la seva monumentalitat em produeix una sensació tan forta com si els materials pesants i consistents amb els que treballa esdevinguessin teixits de seda o gasa de les més fines i transparents. Comproveu-ho a “Invisibles”, del Palacio…
-
Hi ha res més trist que la mirada d’un animal fora del seu ambient? Jo em vaig trobar amb els ulls d’aquesta tortuga babaua (Carella carella) que s’estava recuperant d’una ferida i esperava el moment de tornar al seu medi natural. Aquests dies he vist alguns reportatges a la televisió i als mitjans de comunicació…