Admeto que pot agradar més o menys l’arquitectura de la Sagrada Família, això és molt personal, però és difícil, per no dir impossible, viure a prop d’ella i no deixar-se emportar per la màgia d’una construcció semblant.
D’aquí rau la mirada constant d’una obra que s’alça desafiant i provocadora. Una sensació semblant deurien tenir els antics grecs, els de carrer em refereixo, quan veien com s’aixecaven aquells edificis colossals, molt d’ells per venerar els seus deus. La meva, és clar, és la d’una ciutadana normal, enamorada de l’arquitectura, antiga i moderna, que sovint s’embadaleix davant el progrés d’aquest imponent edifici.
No m’he pogut resistir, al llarg de deu anys, a copsar els canvis significatius que s’han produït en l’estructura de la Sagrada Família. La fotografia, en el meu cas, és com un vici, quan comences, no acabes.
Veieu, doncs, una mostra comparativa, per dir-ho d’alguna manera, d’aquests canvis dels quals n’he estat testimoni directe:
2015 – L’inici del meu recull d’imatges de la Sagrada Família.
Com podeu observar només estaven construïdes les quatre torres de dues façanes: la del Naixement i la de la Passió, que és la de la foto.
Ja es podia distingir, a l’esquerra de la imatge, la base de la torre de la Mare de Déu.
2016 – En aquesta fotografia es pot observar l’evolució de la torre de la Mare de Déu, a més del que més tard esdevindria una de les torres dels evangelistes.
2017 – Si fem cas al que ens mostra la fotografia no sembla que hi hagi gaire diferència en la imatge anterior, de fa un any. És clar que, els treballs de construcció, tot i no aturar-se, no sempre són espectaculars.
2018 – Aquí sí que podem contemplar la progressió externa de la torre de la Mare de Déu.
L’alçada s’apropa ja a la de les torres de les façanes.
2019 – Un any més tard contemplem l’últim tram de coronació de la torre de la Mare de Déu i, a més, es pot veure ja la coberta d’una de les torres dels evangelistes, al seu costat.
A més, a l’interior s’alça de forma visible l’estructura de la torre de Jesucrist.
2020 -En aquesta fotografia no s’observen gaires canvis, perquè els treballs es van retardar per la Covid. Amb tot, ens permet veure, al darrera, com s’aixeca la que serà la torre de Jesucrist, la més alta del conjunt, i que és gairebé a la mateixa alçada que les altres.
2021 – Aquest any es va coronar la torre de la Mare de Déu.
2022 – Continua l’ascens, lent, però constant de les torres dels evangelistes i la torre de Jesucrist.
2023 – Es coronen les torres dels evangelistas Lluc i Marc.
Darrere, al centre de l’edifici, puja la torre de Jesucrist que ja es gairebé tan alta com la de la Maria.
2024 – Continuen els treballs de construcció de la torre de Jesucrist.
2025 – La torre de Jesucrist, en construcció al centre de l’estructura, supera ja en alçada les altres torres.
I no s’atura. I venen a milers les persones atretes per aquesta monumental construcció. I sento els “ooooo“, els “wonderful“, els “uauuu“, els “bellissima“, ” c’est magnifique” i totes les expressions d’admiració i desaprovació que us pugueu imaginar, algunes en idiomes que n’hi conec. Les boques obertes, les càmeres i els mòbils prenent fotografies com si tinguessin por que desaparegués, les aglomeracions, …
Repeteixo que pot agradar o no, això és un assumpte personal, però és única i això no té remei.
De ben segur hi ha fotografies més professionals, més perfectes i fins més inspirades, però aquestes són les meves, el fruit de la meva contemplació d’un espectacle singular: la creació d’una obra colossal.
I aquí sota us deixo una imatge d’unes protagonistes essencials, poc agraciades i poc valorades, però imprescindibles: les grues.
Salut i fins una altra!
. . .
Més informació sobre la Sagrada Família AQUÍ
Àngels Blasco Ros 
Deixa un comentari