Un repte narratiu davant l’exigència de la lectura ràpida?
A la fotografia la contraposició, la Bilblioteca Pompeu Fabra on, com a la majoria d’aquestes instal·lacions, la lectura es reposada, reflexiva i sense condicionants temporals.
Dit això, explicar una història en un parell i mig de línies no deixa de ser un desafiament a la creativitat en l’escriptura. Si haig de ser franca, no sempre s’assoleix, però m’he arriscat a intentar-ho.
En aquests darrers mesos he publicat, al meu canal de You Tube “ANBLARO PRAT AUDIOLLIBRES”, quatre nanocontes que podeu llegir i/o escoltar tot seguit:
“RESPOSTA INESPERADA”
Hola! Soc jo. Em sap greu dir-t’ho per telèfon, però això nostre s’ha acabat, et deixo. A què ve aquesta riallada? Gràcies, per què?
Ara m’ha penjat.
“INEVITABLE”
El frec del paper sorgint del cau, la flama còmplice i l’aspiració enèrgica que empeny el fum fins l’alvèol ansiós de la imminent mort.
“LA PLATJA”
Reposo a la sorra. L’ambient és càlid. La mar és plàcida i silenciosa. Ulls clucs imagino una sirena.
Ai! M’ha mossegat un cranc.
“OASI”
Camino apressat enmig la disbauxa. Pujo l’escala, brams arreu. Entro al pis, sento la teva veu i s’esvaeix la boira
És evident que prima l’acció per sobre la reflexió però, en qualsevol cas, hi ha una forta tensió en la ínfima descripció de l’argument que els fa vibrants i contundents.
El cert és que es tracta d’una opció més en el difícil, i per això absolutament interessant, món de contar històries, ja siguin grans o petites.
Alguns dels escriptors notables de la nostra literatura han emprat aquesta tècnica, per dir-ho d’una forma pràctica. Veieu alguns articles referint-se a aquest tema.
Pere Calders, una selecció publicada per Catorze cultura viva: 14 microcontes. Aquí
“Qui és qui del microrelat en català”, article de Núvol: Aquí
“Llegir un conte en temps hiperaccelerats”, article de Diari de Terrasa: Aquí
Salut i fins aviat!
Àngels Blasco Ros 
Deixa un comentari