Hi ha res més trist que la mirada d’un animal fora del seu ambient?
Jo em vaig trobar amb els ulls d’aquesta tortuga babaua (Carella carella) que s’estava recuperant d’una ferida i esperava el moment de tornar al seu medi natural.
Aquests dies he vist alguns reportatges a la televisió i als mitjans de comunicació mostrant algunes cries d’aquesta tortuga que es dirigien al mar per iniciar el seu cicle vital, protegides per alguns especialistes i també per persones voluntàries motivades en la conservació de les espècies. És lloable.
D’altra banda, és ben trist que aquests i altres animals hagin de ser protegits de deprededors artificials i del poc sentit comú, per no exagerar la perversió d’algunes mentalitats, que es cruen amb dret a tot.
Se’n parla, s’avisa, s’hi donen voltes sobre el tema de la conservació de la vida al planeta, però sovint sembla que és més fortta la brutalitat de destruir que el plaer de construir o resguardar els tresors de la Natura.
Enllaços:
Televisió Calafell: Naixement de tortugues babaues
Àngels Blasco Ros 
Deixa un comentari