No puc negar que és l’admiració la que em porta a parlar de Jaume Plensa. La delicadesa de la seva monumentalitat em produeix una sensació tan forta com si els materials pesants i consistents amb els que treballa esdevinguessin teixits de seda o gasa de les més fines i transparents. Comproveu-ho a “Invisibles”, del Palacio

Read more →