Àngels Blasco Ros

Si aneu per la ciutat passejant i mirant només allò que teniu arran de terra, us perdreu algunes construccions dignes de ser contemplades.

A mi, personalment, em captiven les torres en forma de punxa que coronen alguns edificis, no pocs, de Barcelona. Aquí us en mostro alguns que m’agraden força.

Per cert, ja us podeu imaginar que les expressions arquitectòniques que apareixen en alguns comentaris no són de la meva collita. Malgrat que m’entusiasma aquest ofici-art, els meus coneixements tècnics no arriben a tant.

Per si voleu ampliar la informació sobre les punxes que jo us mostro, afegiré enllaços útils que us donaran detalls de les imatges a les quals faig referència. I, penseu que aquesta és una selecció personal, així que segur que vosaltres podeu fer la vostra pròpia galeria. Doncs, ànims!

Començo per aquesta que és una de les darreres que he fotografiat, està al Passeig de Sant Joan, cantonada València. Projecte de Joan Martorell i Montells. És un edifici religiós d’un estil jo diria molt eclèctic, però l’agulla és força interessant: un templet obert, que sustenta una secció tancada hexagonal, sobre la que s’alça la punta piramidal que sosté l’agulla de forja, amb base ornamentada floral, i forma de creu. Tot el conjunt amb gran decoració.

A continuació, i per diferenciar-lo bé de l’anterior estil, incloc una imatge del Mercant del Born, situat a la Plaça Comercial, del Barri Vell. Mestre d’obres en Josep Fonserè i Mestre.

Podeu veure la cúpula del mercat, actual Centre de Cultura i Memòria, inaugurat l’any 1876, inscrit en l’arquitectura del ferro, coronat amb una torreta hexagonal acabada en volta  semiesfèrica de la que s’alça  una agulla de metall que s’enlaira discreta vers el cel . En aquest cas es tracta d’un element senzill i sense decoració.

Un altra punxa, a la imatge següent, completament diferent de les anteriors, és l’edifici de  la Casa Vicens Gaudi, ara museu, situat al carrer de les Carolines, del barri de Gràcia, construït entre el 1883 i el 1885, de l’època orientalista de l’arquitecte (segons el entesos).

L’alçada màxima de la construcció la dona el templet de la fotografia següent (17 metres), acabat en una mitja volta de revolució no esfèrica i una petita agulla de ceràmica, amb peu de rajoles.

Us trasllado ara a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al Guinardò. Obra dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Pere Domènech i Roura. La part més complexa de la construcció, a la façana principal, es troba damunt la porta d’entrada al recinte, amb l’alçada màxima del conjunt.

Com podeu veure en la fotografia de sota, per sobre de les tres plantes de l’edifici principal s’aixeca la torre del rellotge, sostinguda per quatre contraforts, i a continuació de la torre, sis estructures còniques, una sobre l’altra, desiguals, que s’aprimen a mesura que ascendeixen per sostenir la gran creu que arriba fins el 62 metres d’alçada. És una punxa magnífica i molt elaborada.

Un estil completament diferent el constitueixen les torres de les Cases Rocamora, del Passeig de Gràcia. Un conjunt d’edificis construït a principis del segle XX. Obra de Joaquim Bassegoda i Amigó i Bonaventura Bassegoda i Amigo. Segur que molts de vosaltres reconeixereu l’edifici en veure’n la foto següent.

Malgrat que l’edificació té una torrassa cònica que trenca amb l’ordenació de la façana, a mi m’interessen més les quatre torres construïdes amb voltes de quatre vents, amb finestrons i cobertes de mosaics, com escames, que prenen diferents matisos de color segons la llum, acabades en una petita punxa d’obra amb ornaments florals. Surt de la punxa clàssica, però crec que mereixen estar en la meva llista.

Tot seguit us presento una petita joia. Em refereixo a la Torre de les Aigües, al Parc de la Barceloneta. Assentada sobre un basament quadrangular, està formada per un cos de planta vuitavada que sustenta el dipòsit superior circular i culmina amb una torre cònica revestida de trencadís amb gradació de colors.

És una construcció senzilla amb una finalitat pràctica, però bellament dissenyada i conservada.

I… si us ve de gust llegir sobre una llegenda que envolta la torre, doncs vosaltres mateixos, aquí.

Anem ara al Castell dels Tres Dragons, al parc de la Ciutadella amb Passeig Picasso. És un edifici de finals del segle XIX. Arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Estic convençuda que us resultarà molt familiar.

La torre que vull destacar és l’anomenada Torre de l’Homenatge, de base quadrada, sobre la que s’alça una estructura octogonal amb finestres.  Suporta una secció piramidal coronada amb una balconada de ferro de la que sobresurt un cos metàl·lic vidrat en forma de creu i cobert amb una cresteria. Aquest últim cos es remata amb un pinacle bellament decorat del que n’emergeix la punxa de forja.

Anem, ara, al Palau Nacional, a Montjuïc. Construït entre el 1926 i el 1929. Obra de Enric Catà i Catà, Eugenio Pedro Cendoya i Pere Domènec i Roura.

Jo el trobo un edifici monumental i l’esveltesa que li confereixen les cinc cúpules i dues torres  que coronen la construcció sempre m’ha impressionat.

Les dues torres s’alcen en cinc pisos diferents, minvants a mesura que ascendeixen (templets de diferents seccions i fragments cònics) fins a sostenir una agulla metàl·lica, tot i que en comparació amb altres edificis que he presentat em sembla més aviat de poca alçada per al conjunt.

Un altre estil de punxa seria el del Mercat de Sant Antoni, al barri de Sants-Montjuïc.  L’arquitecte fou en Antoni Rovira i Trias i l’enginyer estructural en Josep Maria Cornet i Mas. Coronant el conjunt, hi ha un llanternó octogonal que permet l’accés de llum per mitjà de rosasses idèntiques a les que ornamenten els accessos principals.

Una de les coses que més m’atrau és el treball de forja que hi ha al coronament i a la resta de la construcció. Destaco l’agulla que s’enlaira del llanternó des d’una volta semi esfèrica amb ornaments florals de ferro. Vegeu-ho a continuació.

D’entre les meves preferides hi ha les del Conservatori de Música, barri de l’Eixample, cantonada carrers Bruc i València.

A mi, particularment, les torres que flanquegen l’edifici m’agraden força. Tenen un basament cilíndric que les fa elegants i airoses, i el coronament em resulta molt original, amb una secció cònica invertida sobre la que es recolza el con final amb decoració al vèrtex, del qual en surt l’agulla metàl·lica que culmina l’estructura.

I finalment, com no podria faltar en aquesta meva petita exposició d’agulles, la ben coneguda Casa Terrades, o Casa de les Punxes, a Diagonal amb Rosselló. Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.

El modernisme impactant de la construcció, amb aires medievals, sempre m’ha captivat. A més, donada la mida del conjunt, el fet d’allotjar sis torres resulta del tot singular.

Pel que fa a la forma, la posició de les torres li dona al conjunt l’aparença d’un castell feudal, que potser és el que pretenien els que van encarregar-ne la seva construcció. Qui sap? En qualsevol cas, ens trobem davant de torres còniques de decoració senzilla, base circular on reposa una  galeria vidriada que suporta la punxa amb l’agulla.

Es diferencia la que dona a Diagonal-Bruch, anomenada com  la principal, que s’aixeca per damunt les altres amb una secció circular de galeria oberta sobre la que reposa una fracció cònica que suporta un templet vidriat del qual en surt el fragment cònic final de la punxa que sosté l’agulla  forjada, mes elaborada que la de les altres torres de l’edifici.

Aquest conjunt té una història familiar força interessant i us incloc un enllaç on podreu informar-vos de les particularitats de la família Terrades.

I aquí us deixo. Només espero que us hagi agradat aquest petit recorregut per alguns terrats de Barcelona.

Salut!