El 1936, segons les fonts, un guió de Lee Falk, il·lustrat amb dibuixos de Ray Moore, va donar vida a un personatge que tot i ser fantàstic, es podria dir que és un dels més humans dels superherois: “l’home emmascarat”.
L’esperit que camina”, un altre dels noms que rep el personatge, habita generalment en el cor de la selva de Bengala, enmig de la tribu dels “bandar”, pigmeus de fletxes enverinades d’una reputació esfereïdora, temuts i respectats per les altres tribus. Un entorn d’un misteri absolut per a l’època de creació del còmic.
Quan he comentat abans que és un dels més humans, em referia a què no té superpoders com altres herois. “L’home emmascarat” té coratge, astúcia, l’ajuda dels seus bandars i el compromís ineludible adquirit pels seus avantpassats de defensar per sempre més els dèbils i oprimits de les forces del mal; promesa que, com a home d’honor, està disposat a complir. Sembla mentida com sonen d’actuals les necessitats de molts col·lectius assetjats, oi?
Cal dir que en les seves històries hi trobem tòpics com la procedència del protagonista d’una família rica o aposentada, com altres herois d’aventures. Vegem: “La pimpinela escarlata”, d’Emma Orczy; el “Tarzan”, d’Edgar Rice Burroughs; “el Coyote”, de José Mallorquí; “Batman”, de Bill Finger, Tom King y Bob Kane; o els protagonistes de “Linterna verde”, de la qual en vaig veure la pel·lícula del 2011, dirigida per Martin Campbell, a la qual no li manca cap dels tòpics dels superherois. Us incloc el tràiler per fer-vos-en memòria:
Com la majoria dels superherois coneguts “l’home emmascarat”, o “la sombra”, com també se l’anomena, evita matar els enemics; tracta sempre que pot de capturar-los i lliurar-los a la justícia. Això resulta molt familiar, no és cert? Superman, Flash Gordon, Batman, la Lliga de la justícia….
D’altra banda també té un distintiu que identifica la seva personalitat: la calavera. L’anell, el cinto i la cova amb aquesta imatge conformen l’entorn misteriós en què es mou.
No podia faltar l’enemic etern contra el qual lluita sense treva: els terribles pirates Sing, amb el seu regne submarí de Krakatan, i una gernació de fidels assassins al seu servei, disposats a actuar a nivell planetari per perpetrar les seves fellonies i perseguir “l’home emmascarat”. M’agradaria destacar que és un dels pocs còmics en el qual una banda de les més perilloses a les que s’enfronta l’heroi està dirigida i composta per dones: la terrorífica i efectiva banda de l’aire, de les dones pirata.
Una curiositat de “l’esperit que camina” és que, a diferència d’alguns dels primers herois que no en parlaven o no podien tenir fills, “l’home emmascarat” està obligat a perpetuar el seu llinatge per mantenir la promesa feta per un dels seus ancestres. Aquí entra la famosa Diana Palmer que, ja abans de conèixer-ne la veritable identitat, no es pot resistir al magnetisme del “fantasma”. La dona per la qual l’heroi es capaç de deixar-se la pell no pot faltar en aquests relats, ja siguin literaris o il·lustracions.
Recentment he visualitzat la versió de la Paramount, del 1996, dirigida per Simon Vincer, “The Phantom”, i tot i que acostumo a ser molt crítica amb algunes adaptacions de còmics, crec que no és de les pitjors. Per descomptat, s’hi han esmerçar mitjans i el film disposa de tots els efectes admissibles i més. Per si la voleu recordar:
Jo he heretat una bona quantitat de fascicles dels publicats aquí els anys cinquanta i haig de dir que, malgrat el temps, conserven l’encant de l’aventura en indrets enigmàtics i l’atractiu d’uns personatges que, en altres contextos, no han perdut actualitat.
Cal tenir en compte, a més, que en Lee Falk apunta el compromís dels descendents de continuar la lluita, per això no descarto que algun dia veiem recuperades les aventures de “l’home emmascarat” encarnat per un fill o un net de l’original.
Com sempre, aquí teniu alguns enllaços sobre el tema:
Àngels Blasco Ros 