Àngels Blasco Ros

“L’ESCLETXA” , d’Àngels Blasco Ros – Quan abandonem el deure de viure la foscor s’imposa.

“SOTA TERRA”, d’Àngels Blasco Ros – Què fem quan tenim por? Cridar?

“RENAIXENÇA ARTIFICIOSA”, d’Àngels Blasco Ros – No sempre podem suportar les bondats.

“A LA TERRASSA DEL CAFÉ” – d’Àngels Blasco Ros – La casualitat ens depara situacions inesperades.

“AURORA“, d’Àngels Blasco Ros – Hi ha afectes i moments puntuals que ens marquen per sempre.

“QUASI UNA VIDA”, d’Àngels Blasco Ros – Un instant de felicitat, el darrer, és un tresor del que no tothom en pot gaudir.

“ENYOR“, d’Àngels Blasco Ros – La pèrdua d’un ésser estimat s’enduu una part de nosaltres.

“INÚTIL MIRAR ENRERE“, d’Àngels Blasco Ros – El destí sotmet els éssers humans a proves inimaginables

“EL FOTÒGRAF“, d’Àngels Blasco Ros – La vista sovint ens enganya i l’objectiu d’una càmera...

“NATURES DIVERGENTS“, d’Àngels Blasco Ros – Dues entitats discordants. Una mateixa arrel, rivals però enllaçades.

“PRODUCTE DEFECTUÓS“, d’Àngels Blasco Ros – Els desitjos en ocasions es realitzen, però no com esperàvem.

“EL QUADRE“, d’Àngels Blasco Ros – Si la passió ens domina és impossible defugir-ne la influència.

“SENZILLAMENT AMOR“, d’Àngels Blasco Ros – Quan l’amor esdevé l’únic motiu per viure.