Us estranyarà el títol, però us ho explicaré. L’any 1929, es va construir el restaurant “La Pérgola”, a Montjuïc, tocant al pavelló número 8 de l’Exposició Internacional que tingué lloc aquell any, entre el passeig de Maria Cristina i el carrer Mèxic, encarat a la Font Màgica. La paret a la qual em refereixo, formava part del fons d’aquest restaurant.
El 2014, quasi un segle més tard, aquest establiment va ser enderrocat per l’Ajuntament de Barcelona degut al deteriorament de les instal·lacions. El restaurant feia molts anys que estava tancat, i ja resultava perillós no fer-ho.
En el lloc que ocupava la Pèrgola hi havia previst un projecte d’urbanització per ús social, amb bancs i arbrat, previst per al 2015.
Bé, la qüestió és que els propòsits són una cosa i les realitats una altra. El 2016, en un dels meus acostumats passeigs per anar al Caixa Forum, a la Casa Ramona, a tocar d’aquest espai, la paret exterior del pavelló núm 8 de Fira de Barcelona, lluïa com us mostro a les fotos que vaig prendre:
El glamour de l’establiment antic havia desaparegut i l’aspecte de la paret era desolador.
El 2016, aquell mur estropellat mostrava unes pintures (graffities) que van cridar la meva atenció, per aquell motiu vaig guardar-ne un testimoni. Vaig valorar que algú s’esforcés a “decorar” amb una mica de creativitat aquell escenari. Tot i que llavors l’indret ja disposava de bancs públics i alguns arbres, sobre un terra elaborat.
A finals de 2022 comença a fer-se realitat el projecte d’un jardí vertical i es presenta el projecte d’execució.
Finalment, el 2023 es va consolidar la idea d’un jardí vertical i, en la fotografia que vaig fer aquell any, podeu observar la preparació de les bases de l’enjardinat, amb verdolaga i arbres en una mena de testos gegants amb aparença de roquís.
No deixa de ser una curiosa construcció, però si us haig de ser sincera, no em desagrada gens que, en comptes d’una paret descrostada i ruïnosa, s’hi pugui veure un conjunt verd, que aporta serenor i atractiu a l’indret.
El jardí vertical esdevé una realitat.
Actualment, aquell mur viu i en constant canvi té la presència que us mostro a les fotografies preses aquesta mateix setmana on es comprova el creixement i l’expansió dels arbres. És una bella catifa de verd que ens allunya del ciment i les construccions, algunes no massa encertades, que emplenen el nostre dia a dia.
Salut!
Àngels Blasco Ros 
Deixa un comentari